La Comèdia d'Alfons d'Aragó: el còdex, la història, la biblioteca.

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Donatella Buovolo
UAB

L'article té com a objectiu oferir una descripció codicològica detallada del manuscrit de la Comèdia Yates Thompson 36 conservat a la Biblioteca Britànica de Londres. Es presta especial atenció a la història del còdex, tot resseguint els passos que el van portar de la biblioteca aragonesa de Nàpols fins a la seva ubicació actual. Ens centrem, en particular, en la figura de l'últim propietari, Henry Yates Thompson, un apassionat col·leccionista i acurat estudiós dels manuscrits de la seva col·lecció.

Paraules clau
manuscrit, descripció codicològica , història del còdex, Henry Yates Thompson, biblioteca aragonesa de Nàpols

Article Details

Com citar
Buovolo, Donatella. «La Comèdia d’Alfons d’Aragó: el còdex, la història, la biblioteca». Dante e l’Arte, 2021, vol.VOL 8, p. 17-56, doi:10.5565/rev/dea.153.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Donatella Buovolo, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Bollati, M. (Ed.) (2006). La Divina Commedia di Alfonso d’Aragona, re di Napoli. Siena, XV secolo; Ms. Yates Thompson 36, British Library, Londra. Un volume di facsimile e due volumi di commentario. Modena: Franco Cosimo Panini.

Bollati, M. (2006a). Gli artisti. Il Maestro della Commedia Yates Thompson e Giovanni di Paolo nella Siena del primo Quattrocento, In M. Bollati (Ed.), La Divina Commedia di Alfonso d’Aragona re di Napoli. Manoscritto Yates Thompson 36 Londra, British Library (Vol. 1, pp. 63-138). Modena: Franco Cosimo Panini.

Boschi Rotiroti M. (2017). I manoscritti miniati trecenteschi della Commedia. Analisi codicologica. In Dante visualizzato. Carte ridenti I: XIV secolo, (a cura di Rossend Arqués Corominas e Marcello Ciccuto). Firenze: Franco Cesati Editore, pp. 19-27.

Carta F., Cipolla C. & Frati C. (Edd.) (1899). Monumenta Palaeographica Sacra: Atlante Paleografico-Artistico Compilato sui Manoscritti Esposti in Torino alla Mostra d arte Sacra nel MDCCCXCVIII. Torino: Fratelli Bocca.

Catalogue (1912). A Descriptive Catalogue of Fourteen Illuminated Manuscripts (Nos.XCV to CVII and 79A) Completing the Hundred in the Library of Henry Yates Thompson. Cambridge: Cambridge Univesity Press.

Cherchi P. & De Robertis T. (1990). Un inventario della biblioteca aragonese. Italia medioevale e umanistica, 33, pp. 109–347.

Delisle L. (1869). Le cabinet des manuscrits de la Bibliothèque Impériale. Paris: Imprimerie Impériale, I, pp. 217-260

De Marinis T. (1947-1969). La biblioteca napoletana dei re d’Aragona. Milano: Hoepli, 6 voll.

Dictionary of National Biography vol. 45, London, 1896, Smith, Elder & Co.

Fry R. (1904-1905). A Note on Giovanni di Paolo. Burlington Magazin, 6, p. 312; tav. 313.

Gutiérrez M. (1913-1914). Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia / por Marcelino

Gutiérrez del Caño; prólogo de Francisco Rodríguez Marín. Valencia: Libreria Maraguat, 3 voll.

Illustrations (1918). Illustrations of One Hundred Manuscripts in the Library of H. Y. Thompson. The Seventh and Last Volume with Plates from the Remaining Ttwenty-two Mss. London: Chiwick Press.

Index (1612). Index Librorum Prohibitorum et Expurgatorum Illmi. Ac Rmi. D. D. Bernardi de Sandoval et Roxas S. R. E. Presb.

Cardin. Tit. S. Anastasiae Archiepiscop. Toletani Hispaniarum Primatis Maioris Castellae Concellarii Generalis Inquisitoris Regii Status Consiliarii etc. Auctoritate et iussu editus. De Consilio Supremi Senatus Sanctae Generalis Inquisitionis Hispaniarum. Apud Ludovicum Sánchez Typographum Regium. Madriti 1612 (consultata l’ed. del 1628, Panormi ex Typographia Io. Baptistae Maringo).

Jemolo V. & Morelli M. (Edd.) (1990). Guida a una descrizione uniforme dei manoscritti e al loro censimento. Roma: Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle Biblioteche Italiane e per le informazioni bibliografiche.

Kidd P. (2006). Storia del codice. Il codice Yates Thompson 36 dal XV al XX secolo. In M. Bollati (Ed.), La Divina Commedia di Alfonso d’Aragona re di Napoli. Manoscritto Yates Thompson 36 Londra, British Library (Vol. 1, pp. 139-158 e Scheda codicologica, pp. 187-190.). Modena: Franco Cosimo Panini.

Maniaci M. (1996). Terminologia del libro manoscritto. Roma-Milano: Istituto centrale per la patologia del libro-Bibliografica.

Martínez Ruiz M.J. (2018). The spanish art gallery, Londres: Su papel en la difusión y dispersión del arte hispánico. In Recepción, imagen y memoria del arte del pasado. Valencia: Universitat de Valencia, pp- 393-480.

Mazzatinti G. (1897). La biblioteca dei re d’Aragona in Napoli. Rocca S. Casciano: Licino Csappelli Editore.

Meiss M. (1964). The Yates Thompson Dante and Priamo della Quercia. Burlington Magazine 106, pp. 403-412.

Molina Figueras, J. (2019). L’avara povertà di Catalogna? Il manoscritto Yates Thompson, un canto al lusso tardogotico e alla cultura umanistica nella corte napoletana di Alfonso d’Aragona In Dante visualizzato. Carte ridenti II: XV secolo, prima parte (a cura di Marcello Ciccuto e Leyla M.G. Livraghi). Firenze: Cesati editore, pp. 73-89.

Morel-Fatio A. (1915). Mario Schiff (1868-1915). Bibliothèque de l'école des chartes, 76, pp. 221-223.

Petrocchi G. (Ed.) (1966). Dante Alighieri, La “Commedia” secondo l’antica vulgata, I-IV (a cura di Giorgio Petrocchi). Firenze: Le Lettere.

Petrucci A. (1979). Anticamente moderni e modernamente antichi. In Libri, scrittura e pubblico nel Rinascimento. Guida storica e critica (a cura di A. Petrucci). Bari: Laterza, pp. 21-36.

Petrucci A. (1989). Biblioteca, libri, scritture nella Napoli Aragonese. In Le biblioteche nel mondo antico e medievale (a cura di Guglielmo Cavallo). Roma-Bari: Laterza, pp. 189-202.

Petrucci A. (1992). Breve storia della scrittura latina. Roma: Bagatto libri.

Petrucci A. (2012). La descrizione del manoscritto. Storia, problemi, modelli. Roma: Carocci.

Pomaro G. (1986). Codicologia dantesca, 1. L’officina di Vat. Studi danteschi, 58, pp. 343-374.

Pope-Hennessy J. (1947). A sienese Codex of the Divine Comedy. Oxford: Phaidon Press.

Roddewig M. (1984). Die “Göttliche Komödie”: vergleichende Bestandaufnahme der “Commedia”-Handschriften. Stuttgart: Hiersemann.

Schiff M. (1899). La première traduction espagnole de la Divine Comédie. In Homenaje a Menéndez Y Pelayo en el año vigésimo de su profesorado. Estudios de erudición española. Madrid: Suárez, pp. 269-307.

Supino Martini P. (1998). Per la storia della ‘semigotica’. Scrittura e civiltà, XVII, pp. 43-101.

Toscano G. (2006) Alfonso il Magnanimo (1396-1458): un re bibliofilo tra cultura tardogotica e umanesimo latino. In M. Bollati (Ed.). La Divina Commedia di Alfonso di Aragona re di Napoli. Manoscritto Yates Thompson 36, Londra, British Library. Commentario (Vol. 1, pp. 8-62). Rimini: Franco Cosimo Panini.

Zamponi S. (2021). Quattro secoli di ‘littera textualis in Italia. Le ragioni della scrittura. Piccoli scritti di paleografia (a cura di Teresa De Robertis e Nicoletta Giovè Marchioli). Roma: Viella, pp. 77-111.