Una nota sobre "L'ànima del Mirra" de Frédéric Loewe-Marchand (Madrid, Galería Nicolás Cortés)
Article Sidebar
Main Article Content
El quadre de Frédéric Loewe-Marchand, L'ànima de Myrra (Madrid, Galería Nicolás Cortés), exposat a Roma l'any 2021, en el marc de l'exposició sobre l'Infern, comissariada per Jean Clair per a la Scuderie del Quirinale, n'és un meravellós exemple, pràcticament desconegut per a el gran públic abans de l'exposició romana, de l'interès dels pianistes acadèmics francesos per la Comèdia de Dante. El preciós nu frontal representat per Loewe Marchand, però, és també una reacció explícita a la Myrra de Dore, convertint-se així en una pintura que va més enllà de l'acadèmic per implicar la tradició artística francesa del segle XIX, des de Delacroix fins a Rodin.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Lorenzo Bartoli, 2023
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Alfieri, V. (1985). Tragedie. Florence: Sansoni.
Alighieri, D. (1966), Commedia. (ed. G. Petrocchi). Milan: Mondadori.
Alighieri, D. (1991-1997), La Divina Commedia (ed. A. M. Chiavacci Leonardi). Milan: Mondadori.
Alighieri, D. (2016). Epistole (ed. M. Baglio, Marco, NECOD). Rome: Salerno editrice.
Allard, S. (Cur.) (2004). Dante et Virgilie aux Enfers, d’Eugène Delacroix. (Musée du Louvre, salle de Chapelle, 9 April – 5 July 2004). Paris: Réunion des Musées Nationaux.
Caro, M. (2022). Frédéric Loewe-Marchand’s participation in the official exhibitions circuit. In *The Soul of Mhyrra. Madrid: Galería Nicolás Cortés, 15-78.
Cattermole, C., Ciccuto, M. (2019) eds. Miti, figure, metamorfosi. L’Ovidio di Dante. Florence: Le Lettere.
Clair, J., (Cur.) (2022) Inferno (Roma, Scuderie del Quirinale, 15 ottobre 2021 - 9 gennaio 2022). Milan: Electa.
Iliao, A. (1972). Da scelus a innocenza: osservazioni sulla genesi e problematicità della Mirra di Alfieri. Studi piemontesi, I, 74-80.
Lafenestre, G. (1892). Les Salons de 1892. Revue des deux mondes, 111, 620.
Tartaro, A. (2008), La lussuria di Cleopatra. Studi su Dante, Rome : Studium, 2008, 57-72.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Lorenzo Bartoli, Poesia, giustizia e carcere: dall'Inferno di Dante alla Città dolente , Dante e l’Arte: Vol. 4 (2017): Dante e la danza