EL « gran palau » de Dante al Purgatori X, revisitat per Botticelli

Article Sidebar

pdf (English)

Main Article Content

Dagmar Korbacher
Kupferstichkabinett Staatliche Museen zu Berlin
https://orcid.org/0009-0000-0878-1532

Aquest estudi analitza la representació del gran palau en la il·lustració de Sandro Botticelli per al cant X del Purgatori de Dante Alighieri, posant en relleu el paper excepcional d’aquest element arquitectònic dins del cicle de la Comèdia de l’artista. Tot i que Dante n’ofereix només una descripció sumària, Botticelli desenvolupa una escena arquitectònica complexa que fusiona referències a l’arquitectura renaixentista contemporània amb una construcció espacial il·lusionista. El gran palau no és només un fons narratiu, sinó que esdevé un vehicle de significats més profunds relacionats amb les dinàmiques socials del Purgatori, el contrast moral entre humilitat i supèrbia i la comparació entre les arts. Mitjançant l’ús refinat de la perspectiva, del vocabulari arquitectònic i d’elements simbòlics, Botticelli visualitza el concepte dantesc de visibile parlare i ofereix una interpretació intel·lectualment densa i original de la Comèdia.

Paraules clau
Dante Alighieri, Sandro Botticelli, arquitectura renaixentista, Purgatori, perspectiva lineal, parió

Article Details

Com citar
Korbacher, Dagmar. «EL “ gran palau ” de Dante al Purgatori X, revisitat per Botticelli». Dante e l’Arte, 2025, vol.VOL 12, p. 45-56, https://raco.cat/index.php/dea/article/view/980000003455.
Drets

(c) 2026


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Batard, Y. (1952). Les dessins de Sandro Botticelli pour la Divine Comédie. Paris: Perrin.

Achermann, E. (2011). Zur Bedeutung des ‚Paragone delle arti‘ für die Entwicklung der Künste. In: H. Jaumann (Ed..), Diskurse der Gelehrtenkultur in der Frühen Neuzeit. Ein Handbuch. Berlin / New York, de Gruyter, pp. 179–209.

Alighieri, Dante, La Commedia, a cura di Giorgio Petrocchi, Milano, Mondadori, 1966.

Dressen, A. (2017). From Dante to Landino: Botticelli’s Calumny of Apelles and its sources. Mitteilungen des Kunsthistorischen Institutes in Florenz, Vol. 59.3, pp. 324–339.

Hemsoll, D. (2019). Emulating Antiquity. Renaissance Buildings from Brunelleschi to Michelangelo, Yale University Press, New Haven / London.

Hui, A. (2015). The Birth of Ruins in Quattrocento Adoration Paintings. I Tatti Studies in the Italian Renaissance, Vol. 18, No. 2, pp. 319-348.

Kablitz, A. (1998). Jenseitige Kunst oder Gott als Bildhauer. Die Reliefs in Dantes Purgatorio (Purg. X–XII). In A. Kablitz e G. Neumann (Eds.), Mimesis und Simulation, Freiburg im Breisgau, Rombach, pp. 309–356.

Korbacher, D. (2014). Paradiso Terrestre su pergamena: il canto XXVIII del Purgatorio disegnato da Sandro Botticelli. Dante e l’arte, 1, pp. 207-226.

Marmor, M. C. (2003). From Purgatory to the “Primavera”: some observations on Botticelli and Dante. Artibus et Historiae, vol. 24, pp. 199-212.

Meier, F. (2013). Renaissance des Mittelalters? Zu den Dante-Illustrationen von Sandro Botticelli. Kunstgeschichte. Open Peer Reviewed Journal (urn:nbn:de:bvb:355-kuge-331-9).

Nelson, J. K. (2023). “A clever Man”. Some Renaissance Perspectives on Botticelli. Botticelli drawings, ed. by Furio Rinaldi, Fine Art Museums, San Francisco, New Haven/London: Yale University Press, pp. 65–81.

Rinaldi, F. (2023). “The Rhythm of the Line,” or Botticelli’s drawings. Botticelli drawings, ed. by Furio Rinaldi, Fine Art Museums, San Francisco, New Haven/London: Yale University Press, pp. 1-31.

Rubin, P. (2007). Images and Identity in Fifteenth Century Florence, New Haven/London: Yale University Press.

Schulze Altcappenberg, Hein Th. (2000). „Per essere persona sofistica. Botticellis Bilderzyklus zur Göttlichen Komödie.” Sandro Botticelli. Der Bilderzyklus zu Dantes Göttlicher Komödie, ed. by Hein Th. Schulze Altcappenberg, Ostfildern-Ruit: Hatje Cantz, 2000, pp. 14–35.

Watts, B. J. (1996). Artistic Competition, Hubris, and Humility: Sandro Botticelli's Response to “Visibile Parlare”. Dante Studies, with the Annual Report of the Dante Society, 114, 41–78.

Yuen, T. (1966). New Aspects of Botticelli’s Late Works: A Suggestion for the Dating of the Dante Illustrations and Francesco di Giorgio's Influence. Marsyas, XII, pp. 22–34.