Arquetips arquitectònics a l'Infern

Article Sidebar

pdf (Italiano)

Main Article Content

Paola Allegretti

A l’Infern, Dante explica i veu molts objectes arquitectònics. Arreu i a tots els nivells de la damnació: fins i tot Llucifer és « un tal edifici » (If XXXIV, 7). Per què només aquesta part del seu més enllà, per què només la càntica de l’Infern s’assembla, per la completitud del seu repertori arquitectònic, al quadern de Villard de Honnecourt, el cèlebre Livre de portraiture (BnF, ms. fr. 19093)? Fins i tot els germans Brizzi acaben dibuixant un Infern arquitectònic. I per què l’arquitectura de l’Infern és substancialment diferent de tots aquests llibres? Per quina raó la monumentalitat arquitectònica s’associa al terror del protagonista principal i a la damnació de tots els altres personatges?

Paraules clau
Gaëtan Brizzi, Paul Brizzi, arquetipus, arquitectura, gegants, sisensa fossa, torra

Article Details

Com citar
Allegretti, Paola. «Arquetips arquitectònics a l’Infern». Dante e l’Arte, 2025, vol.VOL 12, p. 15-44, http://raco.cat/index.php/dea/article/view/980000003454.
Drets

(c) 2026


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Alighieri, D. (1979). La Divina Commedia (a cura di U. Bosco & G. Reggio). Firenze: Le Monnier.

Alighieri, D. (2011). La “Commedia” di Dante Alighieri. Inferno (commento di R. Hollander e traduzione di S. Marchesi). Firenze: Leo S. Olschki Editore.

Alighieri, D. (2013). Le Opere, vol. IV Monarchia (a cura di P. Chiesa & A. Tabarroni, con la collaborazione di D. Ellero). Roma: Salerno Editrice.

Alighieri, D. (2018). Commedia. Inferno (revisione del testo e commento di G. Inglese). Roma: Carocci.

Alighieri, D. (2022), Commedia. Acrostici (a cura di P. Allegretti Gorni). Pisa: Edizioni ETS.

Alighieri, D. (2023). Epistola a Cangrande (a cura di L. Azzetta). Roma-Padova: Antenore.

Alighieri, D. (2024). Commedia. In metro (a cura di P. Allegretti Gorni). Pisa: Edizioni ETS.

Allegretti, P. (2018). Che cosa significa il mondo bucolico nella Commedia? Studi Danteschi, 83, 173-244.

Allegretti, P. (Ed.) (2020). Il dossier di Avignone 9 febbraio 1320-11 settembre 1320. Firenze: Le Lettere.

Allegretti, P. (2024). «Sì come quando i primi raggi vibra». Parole e immagini dai poeti latini (e romanzi): l’ora e il luogo in Purgatorio XXVII. Dante, 21, 41-57.

Allegretti, P. (in stampa). Acrostici ricorrenti nella Commedia: la funzione paratestuale e la ricchezza iconografica dell’acrostico SIEDE. Presentato al Convegno Acrostici e telestici nella poesia latina: metodi di studio e prospettive di ricerca (Torino 15-16 maggio 2025).

Allegretti, P. (in stampa). Dalla sostanza umana «de la cité italienne» alla sostanza metrica della «rosa sempiterna»: osserviamo Paradiso 32. In Miscellanea in onore di Marina Marietti.

Allegretti, P. (in stampa). «Simile mostro visto ancor non fue» (Purg. 32, 147): la metamorfosi delle antiche chimere nei nuovi mostri della Commedia. In Nice, Colloque de l’ANR-DHAF Dante d’Hier à Aujourd’hui en France, coordinateur scientifique Philippe Guérin. Dante et les monstres mythologiques, en mots et en images. Dante e i mostri mitologici, per parole e per immagini. Dante and the Mythological Monsters, Words and Images. Sous la direction de Giulia Puma & Giampiero Scafoglio, 10-12 juillet 2024.

Azzetta, L. (2023). Filologia ed esegesi intorno all’‘Epistola a Cangrande’. Critica del testo, 26, (3), 71-91.

Barolini, T. (1989). Ricreare la creazione divina: l’arte aracnea nella cornice dei superbi. In G.C. Alessio-R. Hollander, Studi americani su Dante (pp. 145-164). Milano: Angeli.

Braida, A. et al. (in stampa). La Comédie selon Doré. La réception de la “Comedia” de Dante illustrée par Gustave Doré en France et dans le monde. Rennes: Presses Universitaires de Rennes.

Brizzi, P. & G. (2023). L’Enfer de Dante. Paris: Daniel Maghen éditions (poi in edizione inglese Dante’s Inferno: A Graphic Novel Adaptation. New York: Abrams ComicArts, 2024).

Camozzi Pistoja, A. (2024). La materia di Dante. Ravenna: Longo Editore.

Di Fabio, C. (2023). Dante e la scultura nuova. In R. Arqués, L. Pasquini & S. Maddalo, The Smiling Walls. Dante e le arti figurative (pp. 44-63). Turnhout: Brepols.

Hollander, R. (1983). Il Virgilio dantesco: tragedia nella “Commedia”. Firenze: Olschki.

Millet, H. (2002). “Il libro delle immagini dei papi”. Storia di un testo profetico medievale. Roma: Viella.

Pellizzari, D. (in stampa). Gustave Doré e i mostri di Dante. Adesioni, scarti, interpretazioni, dalla parola all’immagine. Presentato al Colloque international Dante et les monstres mythologiques, en mots et en images (Nice, 10-12 luglio 2024).

Sermonti, V. (2020). L’ombra di Dante. Milano: Garzanti.

Schuiten- Benoît Peeters, F. (1987). La Tour histoire véridique de l’homme qui la traversa. Bruxelles: Casterman.

Schmitt, D. (2010). Acqua alta. Paris: Casterman.

Steinberg, J. (2013). Dante and the Limits of the Law. Chicago: Univ. of Chicago Press.

Tavoni, M. (1992). Effrazione battesimale tra i simoniaci (If XIX 13-21). Rivista di Letteratura Italiana, 10, 457-512 (poi in Id., Qualche idea su Dante. Bologna: Il Mulino, 2015).