"Quanto dirne si dee non si può dire" Delacroix lector de Dante

Article Sidebar

pdf (Français (Canada))

Main Article Content

Michèle Hannoosh
University of Michigan
https://orcid.org/0009-0001-1815-5997

La figura de Dante planeja sobre l'obra d'Eugène Delacroix. Des de la seva primera presentació al Saló de 1822, Dante et Virgile aux Enfers, fins a l'Ugolinde de 1860, el pintor francès es va inspirar constantment en el mestre florentí. Més que una font de temes, però, Dante estava a tot arreu en la ment i la imaginació de Delacroix. En aquest article analitzaré les diferents maneres en què la lectura de Dante va influir en el pensament estètic de Delacroix. El pintor va llegir Dante, el va traduir en vers i en prosa, va reflexionar sobre el seu estil i el seu lloc en la història literària; però sobretot, el seu estudi de Dante el va portar a formular el seu propi concepte de bellesa, que va desenvolupar en el seu Journal, que va exposar en articles publicats i que va crear a la cúpula de la Biblioteca del Senat al Palau de Luxemburg, representant un escena del cant IV de l'Infern.

Paraules clau
Delacroix, Dante, traducció, cupola del Senat, Palau de Luxembourg

Article Details

Com citar
Hannoosh, Michèle. «“Quanto dirne si dee non si può dire” : Delacroix lector de Dante». Dante e l’Arte, 2023, vol.VOL 10, p. 41-62, http://raco.cat/index.php/dea/article/view/10000005779.
Drets

(c) 2025


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Agostini-Ouafi, V., & Hermetel, A.-R. (2006). Introduction. In La traduction littéraire. Des aspects théoriques aux analyses textuelles, Transalpina, 9, 9-17.

Alighieri, D. (1478). La Commedia (M. P. Nibia “Nidobeato”, Ed.). Milano : Ludovico e Alberto Pedemontani.

Alighieri, D. (1804). La Divina Commedia di Dante Alighieri (L. Portirelli, Ed., 3 voll.). Milano : Tipografica classici italiani.

Alighieri, D. (1812). L’Enfer, poëme du Dante, traduit de l’italien […] par un membre de la Société colombaire de Florence [Artaud de Montor, A.-F., Trad.]. Paris : J. Smith.

Alighieri, D. (1829). La Divine Comédie de Dante Alighieri, traduite en vers français (A. Deschamps, Trad.). Paris : Charles Gosselin.

Alighieri, D. (1831). Dante traduit en vers : L’Enfer. (J.-A. de Gourbillon, Trad.). Paris, Auguste Auffray.

Alighieri, D. (1852-1854). L’Enfer du Dante, traduit en vers (Ratisbonne, L., Trad., 2 voll.). Paris : Michel Lévy.

Alighieri, D. (1854). Œuvres de Dante Alighieri, La Divine Comédie (S. Rhéal, Trad.). Paris : J. Bry aîné.

Alighieri, D. (1965-1967). Le Opere de Dante Alighieri : La Commedia, edizione nazionale (G. Petrocchi, Ed., 4 voll.). Milano : Mondadori ; texte reproduit dans le Princeton Dante Project, https ://dante.princeton.edu/dante/pdp/credits.html

Allard, S. (2004). Dante et Virgile aux Enfers d’Eugène Delacroix. Paris : Réunion des musées nationaux.

Bassnett, S. (2014). Translation. London and New York : Routledge.

Baudelaire, C. (1975-1976). Œuvres complètes (C. Pichois, Ed., 2 voll.). Paris : Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade.

Chevrel, Y., d’Hulst, L., & Lombez, C. (Edd.) (2012) Histoire des traductions. Volume 3 : XIXe siècle. Lagrasse : Verdier.

Delacroix, E. (1954). Lettres intimes (A. Dupont, Ed.). Paris : Gallimard.

Delacroix, E. (1988). Écrits sur l’art (F.-M. Deyrolle, & C. Denissel, Edd.). Paris : Librairie Séguier.

Delacroix, E. (2009). Journal (M. Hannoosh, Ed., 2 voll.). Paris : Éditions José Corti.

Gilson, É. (1974). Dante et Béatrice. Études dantesques. Paris : Librairie philosophique J. Vrin.

Hannoosh, M. (1995). Painting and the Journal of Eugène Delacroix. Princeton : Princeton University Press.

Hatim, B., & Munday, J. (2019). Translation : An Advanced Resource Book for Students (2a ed.). London and New York : Routledge.

Johnson, L. (1981-2002). The Paintings of Eugène Delacroix. A Critical Catalogue (7 voll.). Oxford : The Clarendon Press.

O’Brien, D. (2018). Exiled in Modernity. Delacroix, Civilization and Barbarism. University Park : The Pennsylvania State University Press.

Pitwood, M. (1985). Dante and the French Romantics. Genève : Droz.

Piva, F. (2009). La (ri)scoperta di Dante in Francia tra secolo dei Lumi e primo Ottocento. Studi francesi, 158 (LIII / II), pp. 264-277.

Schleiermacher, F. (1999). Des différentes méthodes du traduire. Paris : Seuil.

Soulier, G. (1921). L’Inspiration dantesque dans l’art français. Nouvelle Revue d’Italie (XVIIIe année, septembre-octobre 1921), 23-142.

Terrasson, H. (1817). L’Enfer. Paris : Pillet.

Ticchi, J.-M. (2023). « Un Élysée où sont réunis les grands hommes » : Le décor monumental d’Eugène Delacroix pour la salle de lecture de la Bibliothèque du Sénat. Paris : Sénat, direction de la Bibliothèque et des Archives.