Joaquim Mir Grans formats per bastir l'arquitectura

Main Article Content

Jordi March Barberà
Marta Saliné i Perich

Joaquim Mir és un dels pintors més reconeguts del segle xx. Destaca, com se sap, pel tractament del color i de la llum a la seva obra. Tot i això, existeix un apartat en el qual és pràcticament desconegut: les obres de caire mural aplicades a l’arquitectura. En aquest
estudi fem un breu recorregut a través d’algunes d’aquestes creacions, que, tot i la seva rellevància, han estat poc estudiades. Algunes es conserven al seu lloc d’origen, moltes han estat oblidades i d’altres han desaparegut. El ventall que presentem vol mostrar la importància d’aquesta producció. També fem un tast de la seva obra lligada a les arts aplicades, algunes peces de la qual són del tot inèdites.

Paraules clau
segle XX, Joaquim Mir, pintura mural, arts aplicades a l'arquitectura

Article Details

Com citar
March Barberà, Jordi; Saliné i Perich, Marta. «Joaquim Mir: Grans formats per bastir l’arquitectura». Compàs d’amalgama, 2025, núm. 12, p. 28-33, doi:10.1344/Compas2025.12.5.
Referències

Cantarellas, Catalina, i Martínez, Bruno. 1997. «La presència i el ressò de Joaquim Mir a Mallorca». Dins: Joaquim Mir, itinerari vital. Barcelona: Fundació La Caixa.

Freixa, Mireia. 2023. «Gran Hotel de Palma». Dins: Lluís Domènech i Montaner: Home de la Renaixença. Arquitecte del Modernisme, eds. Mireia Feixa, Josep Liz i Pere Vivas. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Triangle.

Gil, Núria. 2013. El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890-1931). Tesis digitals en línia (Microsoft Word - tesiRigaltGranel_1).

Joaquin Mir. 1873-1940.1972. Barcelona: Museo de Arte Moderno, Parque de la Ciudadela. Ajuntament de Barcelona, maig-juny.

Joaquim Mir. Antològica 1873-1940. 2009. Barcelona: Fundació La Caixa Obra Social.

Joaquim Mir al Camp de Tarragona (1906-1914). 1991. Barcelona: Fundació La Caixa.

March, Jordi. 2023. «L’agençament de les Cases dels Canon-ges com a residència del President de la Generalitat de Catalunya». Dossier AEM. Els pioners de la decoració, núm. 4. Barcelona: Associació per a l’Estudi del Moble.

March, Jordi, i Saliné, Marta. 2025. «Joaquim Mir, un nou col·laborador de Lluís Domènech i Montaner a la Casa Navàs». Revista del Centre de Lectura de Reus, vol. 2025, 9a època, 1r quadrimestre.

Miralles, Francesc. 1998. Joaquim Mir al Camp de Tarragona. Barcelona: Diputació de Tarragona / Museu d’Art Modern / Columna.

— 2004. Joaquim Mir, Mallorca i altres paisatges. Girona: Fundació Caixa de Girona.

Miralles, Francesc. 2006. «La Vilanova de Joaquim Mir». Dins: Francesc Miralles. Joaquim Mir a Vilanova. Barcelona: Viena.

Pardo, José M. 2002. «Perfil biogràfic». Dins: Antoni Gelabert. Catàleg raonat. Palma: Sa Nostra.

Parés, Àngels. 1997. «Joaquim Mir. Uns frescos de temàtica montserratina a la capella dels Esbarjos de Vilanova i la Geltrú». Serra d’Or, 448, abril, pp. 58-59.

Pey, Magdala. 1999. «Josep Pey, anònim col·laborador de moblistes i decoradors». Dins: Gaspar Homar: Moblista i dissenyador del modernisme. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya / Fundació La Caixa.

«Pintures al fresc de Joaquim Mir». El Matí, 12 de desembre de 1930, any ii, núm. 485, p. 8. Barcelona (article sense signar).

Puig, Francesc. 2006. «Joaquim Mir, Vilanova 1922». Dins: FrancescMiralles. Joaquim Mir a Vilanova. Barcelona: Viena.

Vila-Grau, Joan, i Rodon, Francesc. 1982. Els vitrallers de la Barcelona modernista. Barcelona: Polígrafa.