"El mirall": una pel·lícula pangènere
Article Sidebar
Main Article Content
El mirall (1974), d’Andrei Tarkovski, és una pel·lícula amb un muntatge heterodox, tan insòlita i extraordinària com ho va ser la concepció mateixa del guió i el rodatge. Quin n’és el gènere? Dramàtic, líric, èpic? És un documental o un argumental? És una docuficció, un fals documental, un assaig fílmic? És experimental, underground? Les preguntes podrien continuar, ja que aquesta és una de les característiques artístiques que fa d’aquesta obra cinematogràfica una de les més inquietants de la segona meitat del segle XX, i manté actualitat i devoció.
Paraules clau: El mirall,Tarkovski, lògica poètica, pangènere, film oníric.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Julio César Goyes Narváez, 2022
Drets d'autor
Tots els articles de la revista es publiquen sota llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License i la versió digital és open access.