Fer i pintar un plat de ceràmica amb un relat amagat que parla sobre la màgia de la trobada dels pares

Als tallers infantils d’art de l’Escola Municipal d’Art Illa de Sabadell procurem fer treballs significatius que tenen a veure amb les biografies dels nens i les seves famílies. En aquest, hem fet uns plats de ceràmica pintats amb el relat del dia que els pares es van veure per primer cop.

Des de l’antiguitat, la ceràmica sempre ha estat un suport per facilitar la vida i alhora ha estat portadora d’elements simbòlics que acompanyen l’esperit de la seva funcionalitat, amb decoracions que donen força i màgia per al viure dels usuaris.

Fer un plat amb fang, commemoratiu, és un acte simbòlic: un plat en què ens menjarem possiblement el nostre futur. Com expliquen Jodorowsky (Jodorowsky i Costa, 2011) i sobretot Stephan Hausner (2013) quan parlen del contracte inicial que fa una parella quan es troba, moltes clàusules complexes dels pares les paguen els fills, que intenten compensar i solucionar coses i ho acaben pagant amb la seva salut.

Aquests tipus de propostes artisticoeducatives desperten relats dintre de les famílies del nostre alumnat, i també professorat, i es produeix a l’escola un fet que sempre ens encomana incloure-hi Carles Parellada des de la pedagogia sistèmica: la reconciliació biogràfica, la creació d’un relat del vincle que ens ajuda a donar sentit i força per viure el present.

Aquesta proposta es va fer amb l’alumnat del màster en Pedagogia Sistèmica a l’Institut Gestalt i la Fundació URV, i ens va permetre descobrir en la pròpia pell la importància d’aquest relat fundacional de la parella que ens va fer. Sigui el que sigui el que va passar entre els pares, si es tracta del nostre origen és prou important saber el que va passar per fer el nostre propi relat present del viure. Es van incorporar moviments sistèmics a través dels quals es van fer emocionants descobriments.