Consideracions sobre els coneixements que haurien de posseir els mestres catalans per a una bona pràctica docent de les ciències socials

Després de l’experiència de catorze anys d’ensenyament de la Geografia i de la Didàctica de les Ciències Socials a l’Escola de Mestres Blanquerna, i en un moment de transformació de tot el sistema educatiu espanyol amb la implantació de la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) de 1990, en què s’exigia un nou replantejament en la formació del professorat de l’ensenyament primari, vaig dur a terme una investigació sobre Els problemes de la Didàctica de les Ciències Socials a les Escoles de Mestres de Catalunya. La seva finalitat primordial era conèixer i valorar la situació del seu ensenyament en un moment de canvi del sistema educatiu i perfilar unes línies de millora en el futur immediat. Volia saber com  s’impartien les didàctiques específiques en aquestes Escoles Universitàries de Formació del Professorat d’EGB, la situació dels estudiants que es preparaven per ser mestres, els seus coneixements científics i quina formació professional adquiririen durant els tres anys de la carrera.