Les claus per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.

El patrimoni cultural immaterial permet reconèixer la diversitat cultural inherent a la societat catalana del segle xxi. Com hem vist, la normativa internacional ha anat construint una política clara pel que fa al PCI, però la legislació catalana, en les últimes dècades, ha quedat desfasada sense resoldre els debats latents de les lleis de 1993. Ara, el Govern de la Generalitat vol actualitzar el marc legal de les polítiques culturals incloent un nou patrimoni amb l’Avantprojecte de llei del patrimoni cultural immaterial català i de l’associacionisme cultural. En el present text hem volgut donar les claus per a la salvaguarda del patrimoni immaterial en el nostre país. Ho hem fet analitzant l’estat actual de les polítiques culturals vinculades amb el PCI, la proposta que en fa el Govern i les solucions i problemàtiques que planteja vinculant-la amb l’associacionisme. Per tal de fer unes polítiques culturals que serveixin a la ciutadania catalana, s’haurà de tenir en compte la redacció d’unes lleis clares i harmonitzades, com també un desplegament de les polítiques culturals del PCI, partint sempre d’una voluntat clara de participació i cogestió de la societat en tots els processos de salvaguarda d’aquest nou patrimoni.