The Eventrement of Paris and the configuration of the Alphand-Davioud-Hittorff Paradigm on urban design

A la primera meitat del segle XIX i en la Revolució Industrial, ciutats com París es van enfrontar a problemes de salut que els va causar el ràpid creixement de les indústries i les onades d’immigració de les zones rurals. Com a conseqüència, les ciutats, especialment el seu centre històric, van patir de congestió, superpoblació i higiene que van portar a diverses epidèmies. Per millorar les condicions higièniques, es van prendre mesures a través d’importants desenvolupaments urbans com la transformació de París sota les ordres del Baró Haussmann, el Prefecte del Departament del Sena, entre 1853 i 1870. Segons Napoleó III, Haussmann va traçar el nou pla de París i va començar amb el ‘Eventrement’ dels barris insalubres de la ciutat obrint grans carrers rectilinis i longitudinals. De fet, continuava la feina ja proposat per Napoleó I i iniciat més tard pel comte de Rambuteau en 1839 sota les mateixes preocupacions d’higiene. Els objectius d’Haussmann eren embellir i modernitzar la ciutat i, sobretot, millorar les condicions de vida i la salut pública i proporcionar a tots els ciutadans llum, aire, aigua, parcs públics i jardins.
D’una banda, va ser capaç de reunir un equip distingit com Alphand, Barillet-Deschamps, Davioud i Hittorff que van crear i van construir les passejades i places de París. Els seus dissenys i elements urbans van ser estandarditzats i sistematitzats convertint-se en un model urbà i influenciant el disseny urbà de les ciutats. El fet que va portar a Remesar a desenvolupar el “paradigma Alphand-Davioud-Hittorff”, on les rèpliques del seu estil encara predomina en la configuració del paisatge, els espais i elements del nostre centre històric.
D’altra banda, Haussmann va rebre dures crítiques dels opositors polítics que van resultar en el seu acomiadament. Per raó del ‘eventrement’, va ser criticat per destruir les parts antigues de la ciutat causant una pèrdua en edificis històrics i monumentals i barris. Els nous carrers i espais oberts van fer els mitjans de comunicació difícils especialment per als vianants. A més, se li va atribuir la desorganització social, la desigualtat i el desplaçament causats per les quantitats de demolicions i expropiacions. A més, se l’acusa de gastar diners en aquest llarg i costós procediment i en passar el pressupost.
No obstant això, no es pot negar el fet que molts ho van defensar per tots els passejos, parcs, places, jardins i sistema de clavegueram creat sense oblidar que aquest tipus de plans i procediments ja havien començat abans de Haussmann que es remunta a l’època de Napoleó I.