La reforma de la Avenida Diagonal. ¿Éxito o fracaso de un proceso participativo?

La Diagonal és un dels carrers més emblemàtics de Barcelona, ha estat un eix fonamental del desenvolupament econòmic i urbà d'aquesta important ciutat Europea. Un contenidor de la història, testimoni de la vida cívica dels barcelonins des del segle XIX fins a l'actualitat. Ha estat un dels més importants laboratoris del disseny urbà en què la pràctica i l'experiència han deixat un gran inventari d'intervencions en els espais urbans, que avui li atorguen una imatge particular i un caràcter singular a la ciutat. L'arquitectura, per exemple, li va donar l'elegància, el seu disseny urbà exaltar el seu paisatge, els seus equipaments i edificis cívics, van revitalitzar el moviment i la interacció de la població, la seva longitud i amplada van atorgar la jerarquia preferencial que fa que sigui una de les principals eixos cívics i de mobilitat, no només de Barcelona, sinó també de la seva àrea metropolitana.
Els projectes de reforma recents presentats per a la Diagonal en les últimes tres legislatures de govern a la ciutat, i la transformació d'un dels seus trams inaugurat el 2015, ens permet abordar la producció de l'espai públic a Barcelona, des de tres perspectives: la política ( els partits al Govern i el administració de la ciutat), la perspectiva de la ciutadania (capacitat o possibilitat que la població és d'influir en la forma, la gestió i el disseny de la ciutat) i la perspectiva del procés, disseny, elaboració i execució del projecte de l'espai públic. Especialment, quan la participació dels ciutadans s'utilitza com una base del discurs del projecte.