CALLE DE LA AMARGURA : HACIA UNA RENOVACIÓN URBANA CON ACTIVIDAD HUMANA

Aquesta ponència pretén exposar el procés d’intervenció urbana que des de l’any 2005 es du a terme en un espai de Montes de Oca (Costa Rica) conegut com “Calle de la Amargura” mitjançant un projecte multidisciplinari anomenat Trabajo Comunal Universitario (TCU): Calle de la Amargura hacia una renovación física, recreativa y cultural (Calle de la Amargura cap a una renovació física, recreativa i cultura) dut a terme per la Universidad de Costa Rica (U.C.R). “Calle de la Amargura” es troba a l’entrada de la U.C.R, es un referent nacional per la seva connotació negativa i durant molts anys ha estat reconegut com un espai descuidat ple de delinqüència i de droga. En aquest carrer, els usos es transformen amb facilitat, i actualment compta amb bars i activitats pròpies de la vida universitària: restaurants, copisteries, llibreries i cafès. Fa més de 20 anys havia estat un espai de tertúlia i discussió, atès que la seva proximitat a la U.C.R li conferia un potencial privilegiat com a espai de reunió. Malgrat tot, poc a poc ha perdut diversitat i s’ha transformat en una zona de bars amb una única oferta d’entreteniment per a la
joventut. Atesa l’evident necessitat de reactivació urbana, es va abordar com un dels afers de l’Informe Nacional de Desenvolupament Humà “Venciendo el Temor” (PNUD,2004), on el Programa de Recerca en Desenvolupament Urbà Sostenible (ProDUS-UCR) va elaborar l’informe
Calle de la Amargura hacia una renovación urbana con diversidad de oportunidades (Calle de la Amargura cap a una renovació urbana amb diversitat d’oportunitats). Part de les conclusions van ser la necessitat de generar una plataforma d’activitats humanes que poguessin oferir espais per a la convivència i el lleure, per a diversificar activitats i usuaris i tractant la seguretat ciutadana des de la prevenció in situ i obrint espais per a l’expressió i la creativitat. D’aquesta manera, l’any 2005 neix el TCU
Calle de la Amargura hacia una renovación física, recreativa y cultural amb l’objectiu de revitalitzar aquesta zona mitjançant una alternativa
multidisciplinària i interinstitucional. Aquest projecte ha comptat amb estudiants d’arquitectura, enginyeria civil, enginyeria elèctrica, història, antropologia, ciències de la comunicació col·lectiva (periodisme, relacions públiques i producció audiovisual), arts plàstiques (pintura, escultura, arts
gràfiques), art dramàtic, arts musical, salut ambiental, filologia, educació física, orientació, sociologia i història de l’art. El treball es basa en equips multidisciplinaris estructurats en tres eixos: regeneració física, activitats recreatives i de capacitació comunal i vinculació amb actors socials. La insuficiència d’espais oberts amb influència directa sobre aquesta zona fa que es tanquin temporalment carrers per a desenvolupar-hi activitats lúdiques. D’altra banda, a l’estar fora del campus universitari, s’han articulat esforços amb diferents institucions; sobretot, amb el govern local, que inicialment fou un dels promotors del projecte, tot i que els canvis d’administració van obligar a “renegociar” els termes de la seva execució. Al començament va tenir dificultats per la manca de fe en la recuperació d’aquest espai i per la molèstia que genera el tancament temporal al trànsit d’alguns carrers; malgrat tot, el projecte ha crescut i ha madurat amb els anys. Una de les claus del seu èxit han estat les aliances, les experiències de diverses agrupacions i institucions i, per suposat, la iniciativa i l’entusiasme dels estudiants de diverses disciplines que el composen. Com a part de les activitats que s’han desenvolupat cal esmentar concerts, teatre, tallers per a la comunitat (percussió, història de l’art, dibuix, com parlar en públic, objectes amb material de reciclatge, patrimoni tangible i intangible, guitarra o mitologia grega), torneigs esportius, exhibicions, cinema, fires (salut, artesania), jocs tradicional o curses atlètiques. L’any 2010 es va integrar al projecte Redes para la convivencia de comunidades sin miedo (Xarxes per a la convivència de comunitats sense por), gestionat per PNUD-ODM. Com a part d’aquesta
iniciativa es va integrar activament a l’agenda cultural i d’espais públics. Les aliances que van sorgir com a part d’aquesta experiència van generar un projecte complementari anomenat Disfrutando la Amargura (Gaudint la Amargura), que va néixer cap al final de l’any 2012 com una aliança entre
el TCU Calle de la Amargura, el col·lectiu Pausa Urbana i el TCU Arte Público. Aquesta iniciativa ha obtingut suport econòmic de la vicerectoria d’Acció Social de la U.C.R. Part de les innovacions han estat la intensificació d’activitats recreatives en aquest eix, la intervenció física amb obres artístiques, cinema a l’aire lliure, la complicitat del comerç dels voltants i l’ampliació de l’oferta nocturna. Un dels grans objectius d’aquest procés es generar l’apropiació de l’espai públic pels usuaris de Calle de la Amargura i servir de plataforma per a executar les diferents iniciatives, on poc a poc es depengui cada cop menys de l’equip facilitador i la comunitat s’apropiï de l’espai urbà que li pertany.