"Català és..." El discurs sobre immigració i identitat nacional durant el franquisme: Francesc Candel i Jordi Pujol

Durant el franquisme es conformà a Catalunya un nou discurs sobre la immigració,
que va coincidir amb la segona gran onada migratòria procedent de la resta d'Espanya
de 1950 a 1976. En la formulació d'aquest discurs destacaren dues figures principals,
procedents ambdues de l'activisme polític des de posicions molt contrastades: per un
costat el polític Jordi Pujol, per l'altre, l'escriptor Francesc Candel. Aquest article analitza
tant el discurs resultant gènesi, continguts i mútues influències, com les crítiques
que va rebre des de diversos sectors (polítics i acadèmics). Les aportacions d'aquest discurs
seran: 1) la interiorització de la immigració en la definició nacional de Catalunya; 2) la
inspiració de la praxi política que es desenvoluparà amb l'arribada del Règim de les
Autonomies; i, 3) l'anticipació d'una forma específica de buscar en el relat de vida de
l'immigrat, tant la pròpia comprensió com la de l'altre.