Cèl·lules mare embrionàries: què en sabem després de trenta anys d'investigació?
Article Sidebar
Main Article Content
Núria Montserrat i Pulido
Begoña Aran Corbella
Juan Carlos Izpisúa Belmonte
L'aïllament i derivació de les cèl·lules mare embrionàries humanes (CME) l'any 1998 va
generar grans expectatives en el camp de la teràpia cel·lular. Les CME presentaven la
capacitat de poder dividir-se infinitament i el potencial necessari per diferenciar-se a
qualsevol tipus cel·lular del nostre cos. Malauradament, després de més de vint anys d'investigació,
l'aplicació clínica encara presenta problemes relacionats amb la utilització
d'embrions humans, el rebuig immunitari després del trasplantament i la formació de tumors.
Així doncs, un dels principals objectius en el camp de la medicina regenerativa és
l'obtenció de CME a partir de cèl·lules somàtiques de pacients. L'any 2006 es va descriure,
per primera vegada, que cèl·lules totalment diferenciades es podien reprogramar a cèl·lules
semblants a les CME. Aquestes CME resultants presentaven les característiques típiques
de les CME i, finalment, evitaven els problemes relacionats amb el rebuig immunitari
i la utilització d'embrions humans. Tot i així, les tècniques utilitzades en els últims cinc
anys no són encara les adequades per a l'ús immediat d'aquestes cèl·lules en aplicacions
clíniques. Els propers anys seran fonamentals per al desenvolupament d'estratègies que
en permetin l'obtenció de manera segura, i esdevinguin l'alternativa ideal en les teràpies
de substitució cel·lular i el modelatge de malalties in vitro.
generar grans expectatives en el camp de la teràpia cel·lular. Les CME presentaven la
capacitat de poder dividir-se infinitament i el potencial necessari per diferenciar-se a
qualsevol tipus cel·lular del nostre cos. Malauradament, després de més de vint anys d'investigació,
l'aplicació clínica encara presenta problemes relacionats amb la utilització
d'embrions humans, el rebuig immunitari després del trasplantament i la formació de tumors.
Així doncs, un dels principals objectius en el camp de la medicina regenerativa és
l'obtenció de CME a partir de cèl·lules somàtiques de pacients. L'any 2006 es va descriure,
per primera vegada, que cèl·lules totalment diferenciades es podien reprogramar a cèl·lules
semblants a les CME. Aquestes CME resultants presentaven les característiques típiques
de les CME i, finalment, evitaven els problemes relacionats amb el rebuig immunitari
i la utilització d'embrions humans. Tot i així, les tècniques utilitzades en els últims cinc
anys no són encara les adequades per a l'ús immediat d'aquestes cèl·lules en aplicacions
clíniques. Els propers anys seran fonamentals per al desenvolupament d'estratègies que
en permetin l'obtenció de manera segura, i esdevinguin l'alternativa ideal en les teràpies
de substitució cel·lular i el modelatge de malalties in vitro.
Article Details
Com citar
Montserrat i Pulido, Núria et al. «Cèl·lules mare embrionàries: què en sabem després de trenta anys d’investigació?». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 2012, vol.VOL 63, p. 215-33, http://raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/256610.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Begoña Aran Corbella, Ignasi Rodríguez-Pizà, Ángel Raya, Yolanda Muñoz Santos, Pere N. Barri Ragué, Juan Carlos Izpisúa Belmonte, Anna Veiga i Lluch, Derivació de línies de cèl·lules mare embrionàries humanes , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 59 (2009): 2008 : Biologia de la reproducció / Mercè Durfort i Francesca Vidal, editores