La variació terminològica en l’ensenyament científic: obstacle o recurs didàctic?

Aquest article estudia el paper de la variació denominativa en llibres de text de ciències, amb l'objectiu de determinar si aquest fenomen juga a favor o en contra de l'adquisició de coneixement per part de l'alumnat. L’anàlisi es basa en el buidatge sistemàtic del manual Biologia i Geologia de 3r d’ESO publicat per Barcanova el 2020. Es van identificar 105 instàncies de variació denominativa, dels quals la majoria tenen dues denominacions i només cinc exemples en tenen tres, i es van classificar segons el tipus de canvi formal. Els resultats mostren com la presentació de la variació segueix un patró clar: els parèntesis s’utilitzen majoritàriament per presentar formes abreujades; amb la conjunció o s’indiquen els canvis lèxics, tot I que comparteix la funció amb altres marques, i que l’absència de marca assenyala reduccions i variants discursives. Com a conclusions, remarquem tres aspectes. En primer lloc, la importància de la uniformitat en la presentació de la variació per facilitar-ne l’aprenentatge. En segon, que l’adquisició de la terminologia científica augmenta el coneixement no només científic, sinó també lingü.stic i, finalment, que el debat tradicional entre “eliminar sinònims” i “explotar-los pedagògicament” hauria de cedir lloc a una tercera via: “regular-los didàcticament”.