Morfologies toves coreografiades: explorar noves maneres de planificar arquitectura tova a través de l'elasticitat dels materials

Main Article Content

Marina Castán
Daniel Suárez

Aquesta investigació vol contribuir al camp actual del disseny arquitectònic oferint proves que un enfocament col·laboratiu i personificat davant l'arquitectura tova pot informar un nou procés de disseny fisicomaterial. L'actual tecnologia de disseny (per exemple sensors, escàners 3D o programes de modelatge de processos), juntament amb l'ús del cos com a font de disseny d'un espai, ofereix nous mètodes i noves eines per dissenyar arquitectura (Hirschberg, Sayegh, Frühwirth i Zedlacher 2006). Malgrat això, no s'ha explorat a fons el potencial existent d’experimentar i capturar digitalment una interacció de material tou i elàstic per mitjà del cos com a sistema dinàmic capaç d'informar un disseny d'arquitectura tova. Utilitzant l'experiència viscuda com a eina de disseny, permetem que el material expressi les seves qualitats quan és activat pel cos i que reveli la seva forma en lloc que aquesta li sigui imposada des de l'exterior (DeLanda 2015). A partir d'un enfocament que s'utilitza en disseny d'interacció i moda (Loke i Robertson 2011; Wilde, Vallgårda i Tomico 2017), aquesta investigació proposa un mètode híbrid per explorar una ontologia teixit-cos com a entitat que té el potencial de dissenyar un espai, juntament amb l'ús de tecnologia de captació de moviment per intentar re-connectar allò experiencial (el cos) amb l'arquitectura (l'espai).


A través d'una interfície feta a mida amb materials tous i durs, explorem les qualitats dinàmiques i espacials de l'elasticitat del material per mitjà de moviments coreografiats del cos. La interfície actua a tall d'espai deformable que es pot modelar amb el cos. Així, es creen una sèrie d'expressions de forma que van des de les subtils modificacions de la superfície fins a deformacions més sortints. Tres sensors Kinect van captar aquests processos de creació de forma en temps real i van produir material digital sense processar que, degudament manipulat, es pot traduir en simulacions arquitectòniques. D'aquesta manera van validar el mètode com una nova forma d'informar processos de disseny d'arquitectura tova.


Els resultats van demostrar que: 1) l'experiència directa d'interactuar de manera col·laborativa amb una interfície tova i elàstica permet determinar les qualitats dinàmiques del material amb relació a si mateix i als altres i facilita un procés espacial immediat de creació de significat; 2) explorar el disseny d'un espai tou i elàstic a través d'una coreografia i de tecnologia de captura de moviments ajuda a crear escales augmentades en els àmbits físic i digital, i proposa un nou mètode de disseny híbrid; 3) la interfície tova i elàstica es converteix en una nova entitat quan el cos li dona forma (ontologia teixit-cos) i d'aquesta manera permet que hi hagi varietat d'expressions formals i ofereix una font de material digital no processat per al disseny d'arquitectura.

Paraules clau:

coreografia, interacció personificada, interfície tova, elasticitat, arquitectura, tecnologia de captació de moviment, fisicodigital

Article Details

Com citar
Castán, Marina; and Suárez, Daniel. “Morfologies toves coreografiades: explorar noves maneres de planificar arquitectura tova a través de l’elasticitat dels materials”. Temes de Disseny, no. 34, pp. 60-73, doi:10.46467/TdD34.2018.60-73.
Biografies de l'autor/a

Marina Castán, Royal College of Art

Dissenyadora tèxtil i investigadora associada al Royal College of Art, actualment duu a terme els estudis de doctorat a l'ArcInTex European Training Network (accions Marie Skłodowska-Curie). La seva tesi estudia l'encreuament entre teixits i arquitectura i se centra en la importància del cos com a nucli central del procés de disseny. A partir dels conceptes de capacitat d'acció i de materialitat, explora l'espacialitat de les teles a través de les interaccions dels materials amb el cos per informar noves maneres de plantejar el disseny de l'arquitectura tova. Després de graduar-se en Disseny Tèxtil (ESDi Design School) i d'obtenir un màster en Comissariat d'Art Digital (MECAD-ESDi), ha estat professora i investigadora a ESDi Design School. Des del 2007 ha dut a terme treballs de recerca en teles, incloses teles tèxtils i disseny wearable. Té experiència com a professora i com a investigadora, i sovint col·labora amb la indústria i amb altres agents del sector per desenvolupar processos de disseny innovadors que donin nous resultats. Està interessada a dur a terme treballs col·laboratius en què diferents capacitats i perspectives es fusionen i donen lloc a un terreny comú. Entre els seus camps d'interès hi ha les metodologies de disseny encarnat, l'experimentació artesana i tecnològica en materials i maneres de comunicar la recerca.

Daniel Suárez, Berlin University of Arts

Arquitecte i investigador adjunt a la Berlin University of Arts. En la seva recerca explora els processos de millora destinats a traslladar les operacions tèxtils de l'àmbit físic al digital mitjançant les interaccions home-màquina. D'aquesta manera vol manipular les tectòniques digitals d'acord amb les possibilitats de disseny que ofereixen els processos CAD/CAM.

El 2004 es va graduar a la Universitat Politècnica de Madrid amb un màster d'Arquitectura i Urbanisme i s'ha format com a arquitecte CG i com a gestor de projectes. Abans d'entrar a ArcInTexETN el Daniel va exercir com a professional durant més de 12 anys. Durant aquell temps va adquirir experiència treballant pel seu compte i per a diversos estudis d'arquitectura internacionals.

Referències

Agkathidis, A., A. Alexopoulou, S. Lada, R. Lecatsa, G. Papakostas, G. Schillig, and S. Vyzoviti. 2010. Performative Geometries Transforming Textile Techniques, edited by Asterios Agkathidis and Gabi Schillig. Amsterdam: BIS Publishers.

Ahlquist, S., and A Menges. 2011. "Computational Design Thinking." In Computational Design Thinking (AD Reader), edited by S. Ahlquist and A. Menges, Chichester: John Wiley and Sons.

Brownell, Blaine. 2006. Transmaterial: A Catalog of Materials That Redefine Our Physical Environment. New York, NY: Princeton Architectural Press. doi:10.1007/1-56898-655-6.

Castán, Marina, and Daniel Suárez. 2017. “Textile Choreographies : Bridging Physical and Digital Domains in the Context of Architectural Design.” In International Conference 2017 of the Design Research Society Special Interest Group on Experiential Knowledge (EKSIG), edited by Elvin Karana, Elisa Giaccardi, Nithikul Nimkulrat, Kristina Niedderer, and Serena Camere. Delft: TU Delft Open.

DeLanda, Manuel. 2015. "The New Materiality." Architectural Design 85(5): 16-21. doi:10.1002/ad.1948.

Dourish, P. 1999. Where The Action Is: The Foundations of Embodied Interaction. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.

Flynn, Stephen V., and James S. Korcuska. 2018. “Grounded Theory Research Design: An Investigation into Practices and Procedures.” Counseling Outcome Research and Evaluation, January, 1–15. doi:10.1080/21501378.2017.1403849.

Hirschberg, Urs, Allen Sayegh, Martin Frühwirth, and Stefan Zedlacher. 2006. “3D Motion Tracking in Architecture. Turning Movement into Form - Emerging Uses of a New Technology.” In Communicating Space(s): 24th ECAADe Conference Proceedings, edited by Vassilis Bourdakis and Dimitris Charitos. Volos, Greece: University of Thessaly.

Ingold, Tim. 2010. “Bringing Things to Life: Creative Entanglements in a World of Materials.” World 44 (July): 1–25.

Kato, Syuko, and Ruairi Glynn. 2017. “Fabricating Performance: Reciprocal Constructs of Dance Notation.”.Nexus Network Journal 20: 41-57. doi:10.1007/s00004-017-0353-9.

Landin, Hanna. 2005. “Fragile and Magical: Materiality of Computational Technology As Design Material.” In Proceedings of the 4th Decennial Conference on Critical Computing: Between Sense and Sensibility, CC ’05 117–20. New York, NY, USA: ACM. doi:10.1145/1094562.1094578.

Loke, Lian, and Toni Robertson. 2011. “The Lived Body in Design: Mapping the Terrain.” In Proceedings of the 23rd Australian Computer-Human Interaction Conference on - OzCHI ’11, 181–84. Adelaide, Australia, USA: ACM. doi:10.1145/2071536.2071565.

Löwgren, J., and E. Stolterman. 2004. Thoughtful Interaction Design: A Design Perspective on Information Technology. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.

Menges, Achim. n.d. “Design Research Agenda.” Accessed February 22, 2018. http://www.achimmenges.net/?p=4897.

Pacher, Matteo. 2014. “Enacting Space.” Thesis project, Bauhaus University, Weimar. Accessed March 9, 2019. https://www.uni-weimar.de/en/architecture-and-urbanism/chairs/dual-masters-degree/student-works/thesis-projects/enacting-space-l-matteo-pacher/.

Salazar Sutil, Nicolas. 2015. Motion and Representation: The Language of Human Movement. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.

Vallgårda, Anna. 2014. “Giving Form to Computational Things: Developing a Practice of Interaction Design.”Personal and Ubiquitous Computing 18 (3): 577-592 doi:10.1007/s00779-013-0685-8.

Vallgårda, Anna, and Johan Redström. 2007. “Computational Composites.” In Proceedings of the SIGCHI Conference on Human Factors in Computing Systems, San Jose, California, 28 April - 3 May, 513–22. New York, NY: ACM. doi:10.1145/1240624.1240706.

Vallgårda, Anna, and Tomas Sokolar. 2010. “Material Computing: Computing Materials.” In Proceedings of the 12th ACM International Conference Adjunct Papers on Ubiquitous Computing - Adjunct, 383–84. New York, NY : ACM. doi:10.1145/1864431.1864447.

Varna, Chryssa. 2013. “Improvisational Choreography as a Design Language for Spatial Interaction.” In Fascinate Conference 2013, Falmouth, UK, 30 August. Cornwall: Fascinate Conference.

Wiberg, Mikael, and Erica Robles. 2010. “Computational Compositions: Aesthetics, Materials, and Interaction Design.” International Journal of Design 4 (2): 65-76.

Wilde, Danielle, Anna Vallgårda, and Oscar Tomico. 2017. “Embodied Design Ideation Methods : Analysing the Power of Estrangement.” In Proceedings of the 2017 CHI Conference on Human Factors in Computing Systems. New York NY: ACM Press. doi:10.1145/3025453.3025873.