Noms propis i altres mots catalans en el relat en hebreu de la disputa de Barcelona de 1263 entre fra Pol Cristià i rabí Mossé ben Nahman

La narració en hebreu de la disputa de Barcelona de 1263 entre el dominicà
fra Pol Cristià i el jueu rabí Mossé ben Nahman ha estat editada a partir de manuscrits
molt tardans, i els noms propis i altres mots catalans que s'hi transcriuen en lletres hebrees
apareixen molt deformats en les edicions i alguns fins han desaparegut substituïts
per traduccions a altres llengües del text editat (aquest és el cas del mot duc,
substituït per la traducció hebrea נגיד naguid). A partir d'una nova edició del text hebreu
de la disputa, basada especialment en els tres manuscrits més antics, del final del
segle XIII i del segle XIV, recuperem, en algun cas conjecturalment, totes aquestes paraules
catalanes, algunes de les quals presenten formes del català antic, no conservades
en la llengua moderna, i en deduïm, entre altres coses, que el text hebreu de la disputa
va ser escrit en hebreu o traduït del català per un jueu català del segle XIII de la zona de
Girona, que no hi ha cap raó per a pensar que no fos el mateix Nahmànides. Dediquem
una atenció especial a analitzar les formes antigues de les paraules catalanes
(com Pol en lloc de Pau, Cervellon en lloc de Cervelló, clostres en lloc de claustres, frare
en lloc de fra).