Feminismes durant el tardofranquisme i la transició: de l’alliberament de la dona al moviment feminista

A causa de la política de la Dictadura, que limitava qualsevol tipus d’oposició i d’organització social, el feminisme durant el tardofranquisme i durant la transició es va articular en el si de l’oposició a la Dictadura. Des de mitjans dels anys seixanta ençà trobem diverses formes de resistència al model de gènere de les “esferes separades” i al model que el franquisme havia reforçat per a les dones, un model basat en l’anomenat ‘àngel de la llar’, segons el qual una dona havia de ser, abans de tot, mare, esposa i mestressa de casa. Partint d’aquestes premisses, en l'article següent aprofundim en els espais de resistència i en les actituds crítiques quotidianes que van protagonitzar les feministes dels anys setanta, subratllant diverses formes de participació en els espais d’oposició al Règim (com ara partits polítics, barris, facultats) que van ser fonamentals per a l’articulació d’un moviment feminista a partir de 1975.