Antoni Clapés

Per carrers estrets i humits i tènues, lentament caminen. Vénen de les boques del metro. Habiten els foscos afores d’aquest temps subtil. Han deixat a casa, damunt l’escriptori, un munt de papers que un corrent d’aire disseminarà, i el llum encès. Són éssers estranys: a l’hora prevista travessen l’entrada d’un tuguri llòbrec, demanen cervesa, saluden, somriuen, obren les pupil·les, escolten poemes.