Història pública i memòria democràtica: l’experiència de l’exposició “Generaciones TOP” com una pràctica de ciència ciutadana

Article Sidebar

Imatge de coberta: A group of people watching an eclipse through pieces of smoked glass, circa 1930. Foto de FPG (Freeimages.com)
Accés (Castellano)

Main Article Content

Carlota Vidal Sánchez
Universitat Oberta de Catalunya
https://orcid.org/0000-0003-2751-1436
Gerard Rodríguez Arellano
Escoles Salesianes
https://orcid.org/0009-0002-6439-8903

Aquest article analitza l’experiència de l’exposició Generacions TOP com a exercici d’història pública i de memòria democràtica, centrat en la reconstrucció de la resistència antifranquista durant el tardofranquisme i la Transició. L’objectiu no és únicament descriure el projecte expositiu, sinó examinar com la narrativa curatorial, sustentada en la història social i la història des de baix, ofereix eines útils per repensar la transmissió del passat en clau democràtica. Per això, s’estudia el context en què s’origina la proposta, els seus fonaments teòrics, l’organització espacial i narrativa de la mostra, així com la diversitat de fonts històriques emprades i el seu tractament crític. Finalment, es valoren els resultats obtinguts i la potencial projecció futura de la iniciativa. L’article es planteja, així, com una reflexió historiogràfica i pedagògica sobre com articular experiències similars que enforteixin la relació entre recerca acadèmica, memòria social i educació ciutadana.

Paraules clau
memòria democràtica, història des de baix, història pública, resistència antifranquista, Transició espanyola

Article Details

Com citar
Vidal Sánchez, Carlota; Rodríguez Arellano, Gerard. «Història pública i memòria democràtica: l’experiència de l’exposició “Generaciones TOP” com una pràctica de ciència ciutadana». Segle XX, revista catalana d’història, 2025, núm. 18, p. 176-00, doi:10.1344/segleXX2025.18.9.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Segle XX: revista catalana d'història, 2026


Drets d'autor

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.

b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.

Biografies de l'autor/a

Carlota Vidal Sánchez, Universitat Oberta de Catalunya

Doctora en Història Contemporània i de Gènere per la Universitat de Barcelona, ​​on va defensar la tesi “Gènere i nació en la representació turística de la identitat local: Tarragona durant la Segona República”, amb qualificació d'excel·lent cum laude. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una investigació centrada en les experiències femenines i les formes de representació política i social a l'Espanya contemporània, amb especial atenció a tres eixos: les dones a les Brigades Internacionals, la repressió i empresonament de les preses polítiques durant el franquisme, i les noves estratègies de difusió pública de la història. És investigadora adscrita al Grup de Recerca CEHI-UB i actualment és docent a la UOC. A més, ha impartit docència a la Universitat de Barcelona en assignatures sobre història contemporània, política i cultura. Actualment compagina la seva tasca acadèmica amb la docència en educació secundària, cosa que permet tendir ponts entre la investigació universitària i l'ensenyament de la història en etapes formatives prèvies. Autora de diversos articles i capítols en revistes i editorials especialitzades, ha presentat el seu treball a múltiples congressos nacionals i internacionals. En l'àmbit de la divulgació, ha comissariat l'exposició Generacions TOP, centrada en la memòria democràtica i la història des de baix, i ha col·laborat com a documentalista en altres projectes audiovisuals dedicats a la recuperació de la memòria històrica recent.

Gerard Rodríguez Arellano, Escoles Salesianes

Graduat en Història per la Universitat de Barcelona (UB), especialitzat en Història Contemporània i Món Actual; docent deducació secundària que compagina la docència amb la recerca destratègies de difusió pública de la història del tardofranquisme i la Transició. Ha comissariat l'exposició “Generacions TOP” i ha col·laborat com a documentalista a l'exposició “I després de Franco què?”. Ha participat en diversos congressos i jornades sobre didàctica de la història del tardofranquisme i la transició, amb atenció a la seva projecció social.

Referències

AGUILAR FERNÁNDEZ, P. (2008). Políticas de la memoria y memorias de la política. Alianza Editorial.

AGUILAR FERNÁNDEZ, P. y PAYNE, L. A. (2018). El resurgir del pasado en España. Fosas de víctimas y confesiones de verdugos. Taurus.

ARÓSTEGUI, J. (1995). La investigación histórica: teoría y método. Crítica. https://doi.org/10.1387/hc.19816

BOCANEGRA BARBECHO, L. (2020). Ciencia ciudadana y memoria histórica: nuevas perspectivas historiográficas desde las Humanidades Digitales y la Historia Pública Digital. A J. CARO SAIZ, S.

DÍAZ-DE LA FUENTE, V. AHEDO GARCÍA, D. ZURRO, M. MADELLA, J. M. GALÁN I R. DEL OLMO (Eds.), Terra Incognita. Libro blanco sobre transdisciplinariedad y nuevas formas de investigación en el sistema español de ciencia y tecnología. PressBooks.

BOCANEGRA BARBECHO, L. (2021). Historia Digital y ciencia ciudadana: el Proyecto Co-Historia y la participación pública en la investigación [Comunicación]. La Historia habitada. Actas del XV Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. Sujetos, procesos y retos de la Historia Contemporánea del siglo XXI (pp. 1511-1521). Universidad de Córdoba.

BOURDIEU, P. (2002). Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Anagrama.

BRITTO, A. C. L. y CORRADI, A. (2023). Egodocumentos: os documentos que expressam a personalidade, intimidade e motivações dos titulares de arquivos pessoais. Biblos. Revista do Instituto de Ciências Humanas e da Informação, 32(2), 98–129. https://doi.org/10.14295/biblos.v32i2.7968

CAUVIN, T. (2022). Public History: A Textbook of Practice. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003045335

CROWNSHAW, R. (2011). Perpetrator fictions and transcultural memory. Parallax, 17(4), 75-89. https://doi.org/10.1080/13534645.2011.605582

DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya. DOGC, núm. 8762 (29-9-2022).

EL PAÍS (2024). Un 26% de los jóvenes varones prefiere en algunas circunstancias el autoritarismo a la democracia. El País, 2 de septiembre de 2024. Disponible en: https://elpais.com/espana/2024-09-02/un-26-de-los-jovenes-varones-prefiere-en-algunas-circunstancias-el-autoritarismo-a-la-democracia.html

ERMIDA MEILÁN, X. R., FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, E., GARRIDO COUCEIRO, X. C. Y PEREIRA, D. (Coords.). (2017). Os nomes do terror. Galiza 1936: os verdugos que nunca existiron. Sermos Galiza.

ESTRELLA, A. (2024). La historia desde abajo. Orígenes y métodos. En G. LEYVA (coord.), Las ciencias sociales revisitadas(pp. 325-350). UAM-Cuajimalpa / Gedisa. https://doi.org/10.28928/omp/ebook/2024/562/csr/historiabajo

FESTIVAL DE LAS IDEAS. (2023). Jesús Izquierdo Martín. Festival de las Ideas. https://festivaldelasideas.es/participante/jesus-izquierdo-martin/

FRASER, R. (1993). La historia oral como historia desde abajo. Ayer, 12, 79–92.

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2022). Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Departament d’Educació. DOGC, núm. 8762, 29-9-2022.

GONZÁLEZ, J. Y CURTO, A. (Dirs.). (2004). La Model, cent anys i 1 dia d’històries. Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Departament de Justícia.

GREEN, A. (2016). History, Policy and Public Purpose: Historians and Historical Thinking in Government. Palgrave Macmillan.

HERNÁNDEZ SANDOICA, E. (1995). Los caminos de la historia. Cuestiones de historiografía y método. Síntesis.

HOBSBAWM, E.J. (1959). Primitive Rebels: Studies in Archaic Forms of Social Movement in the 19th and 20th Centuries. Manchester University Press.

IBAÑEZ-ETXEBERRIA, A., GILLATE, I. Y MADARIAGA, J. M. (2016). Utilización de la historia oral para el aprendizaje de contenidos históricos en Educación Secundaria y su relación con la identidad local, la motivación y el autoconcepto social. Revista Tempo E Argumento, 7(16), 204–229. https://doi.org/10.5965/2175180307162015204

INTERNATIONAL CENTER FOR TRANSITIONAL JUSTICE (ICTJ) (2007). Memorialization and Democracy: State Policy and Civic Action. ICTJ. Disponible en: https://www.ictj.org/sites/default/files/ICTJ-Global-Memorialization-Democracy-2007-English_0.pdf

JELIN, E. (2002). Los trabajos de la memoria. Siglo XXI.

KEAN, H. (2010). People, Historians and Public History. The Public Historian, 32(3), 25–38. https://doi.org/10.1525/tph.2010.32.3.25

KELLEY, R. (1978). Public History: Its Origins, Nature, and Prospects. The Public Historian, 1(1), 16–28. https://doi.org/10.2307/3377666

LANGUE, F. I IZQUIERDO MARTÍN, J. (2023). Relatos, responsabilidades y públicos: reflexiones sobre la Historia del Tiempo Presente y la Historia Pública. Mélanges de la Casa de Velázquez (53/2). https://doi.org/10.4000/mcv.20388

LEY 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática. Boletín Oficial del Estado, núm. 252 (20 de octubre de 2022), ref. BOE-A-2022-17099.

LLONCH MOLINA, N. (2017). Proposal of a model of teaching and learning history in Teacher Training based on object teaching. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 15(1), 147–174. https://doi.org/10.4995/redu.2017.5994

PORTELLI, A. (1989). Historia y memoria: la muerte de Luigi Trastulli. Historia y Fuente Oral, 1(1), 5–32.

SÁNCHEZ ROMERO, M. I DEL MORAL VARGAS, M. (Eds.). (2021). Género e historia pública: Difundiendo el pasado de las mujeres. Comares.

SOLÉ I SABATÉ, J. M. (Dir.) (2000). Història de la presó Model de Barcelona. Pagès Editors.

TAPPI, A. Y TÉBAR, J. (Eds.). (2023). La Transición española en las aulas: historia y memoria en la enseñanza secundaria. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

TÉBAR, J. (ED.). (2012). “Resistencia ordinaria”. La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977). Publicaciones de la Universidad de Valencia (PUV).

THOMPSON, E. P. (1968). The Making of the English Working Class. Pelican Books.

THOMPSON, E. P. (1995). Costumbres en común. Crítica.

TROUILLOT, M. R. (1995). Silencing the past: power and the production of history. Beacon Press.

UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID. (2023). Historia pública: una herramienta democrática. Universidad Autónoma de Madrid. https://www.uam.es/uam/investigacion/cultura-cientifica/articulos/historia-publica

VINYES, R. (2011). Asalto a la memoria. Impunidades y reconciliaciones, símbolos y éticas. Los Libros del Lince.

VINYES, R. (2017). La privatización de la memoria en España y sus consecuencias. Nuestra Historia: Revista de Historia de la FIM, 4, 212–220.