Treball forçat dependent del sistema concentracionari franquista: organització, xifres, lògiques i dinàmiques
Article Sidebar
Main Article Content
En el context de la guerra originada després del cop militar del 18 de juliol del 1936, el naixent règim franquista va desenvolupar modalitats de treball forçat amb diferents orígens i funcionaments. Una va consistir en la formació d’un sistema d’explotació organitzat per les autoritats militars revoltats responsables dels camps de concentració. A través d’ell, part dels presoners de guerra capturats (aquells captius classificats en els camps com a “desafectes” o “afectes dubtosos” a la revolta militar), van realitzar molt diversos treballs. Aquest sistema es prolongaria a la postguerra incorporant els joves en edat de realitzar el servei militar classificats com a “desafectes” a les seves respectives Caixes de Reclutes. Conegudes les claus que van originar i desenvolupar aquest sistema d’explotació de mà d’obra captiva a partir de diferents apropaments historiogràfics, era peremptori aprofundir en les lògiques que el van caracteritzar.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) 2023
Drets d'autor
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Juan Carlos García-Funes, Universidad Pública de Navarra
Juan Carlos García Funes (Segovia, 1986) se licenció en Historia en la Universidad Complutense (2010) y cursó un Máster Interuniversitario en Investigación en Historia Contemporánea en dicha Universidad y en la de Zaragoza (2011-2012). En 2017, se doctoró en la Universidad Pública de Navarra (UPNA) con la tesis “Espacios de castigo y trabajo forzado del sistema concentracionario franquista”, por la que obtuvo el Premio Extraordinario de Doctorado de Humanidades y Ciencias Sociales en 2022. Ha trabajado como profesor en la UFR d´Études ibériques et latino-américaines de la Facultad de Letras de Sorbonne Université (2019 y 2020). Desde 2012 es investigador del Fondo Documental de la Memoria Histórica en Navarra de la UPNA, universidad en la que es Profesor Ayudante Doctor. Entre otras publicaciones en revistas y capítulos de libro, es autor de los libros «A recoger bombas»: batallones de trabajo forzado en Castilla y León (1937-1942) (2016) y Desafectos. Batallones de trabajo forzado en el franquismo (2022).