Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia: hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana

El moviment cívic forjat als barris durant la dictadura de Franco a Espanya, als anys seixanta va ser dirigit per militants de l’oposició (bàsicament comunistes i activistes cristians de base). La seva estructura a Catalunya va ser una sèrie de comissions de barri i associacions de veïns. A partir de 1972, es va  organitzar a Barcelona al voltant d’una federació legal (FAVB), que inicialment era de classe mitjana i en gran part vinculada a l’establishment franquista local. No obstant això, va ser presa ràpidament per l’esquerra urbana i catalanista i es va convertir
en un element clau de la lluita contra el franquisme i per la democràcia. Aquest moviment popular va aconseguir nombroses victòries a Barcelona pel que fa qüestions urbanes, socials i culturals. Els canvis interns a la FAVB i la seva difícil
relació amb l’autoritat local, però sobretot la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, va imposar un canvi d’escala i del model urbà de la ciutat. Això va marcar el final d’aquesta hegemonia cultural i d’una idea de ciutat
democràtica socialitzant que, no obstant, manté la seva influència sobre el final del consens urbà forjat durant la transició.