Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia: hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana

Main Article Content

Marc Andreu
El moviment cívic forjat als barris durant la dictadura de Franco a Espanya, als anys seixanta va ser dirigit per militants de l’oposició (bàsicament comunistes i activistes cristians de base). La seva estructura a Catalunya va ser una sèrie de comissions de barri i associacions de veïns. A partir de 1972, es va  organitzar a Barcelona al voltant d’una federació legal (FAVB), que inicialment era de classe mitjana i en gran part vinculada a l’establishment franquista local. No obstant això, va ser presa ràpidament per l’esquerra urbana i catalanista i es va convertir
en un element clau de la lluita contra el franquisme i per la democràcia. Aquest moviment popular va aconseguir nombroses victòries a Barcelona pel que fa qüestions urbanes, socials i culturals. Els canvis interns a la FAVB i la seva difícil
relació amb l’autoritat local, però sobretot la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, va imposar un canvi d’escala i del model urbà de la ciutat. Això va marcar el final d’aquesta hegemonia cultural i d’una idea de ciutat
democràtica socialitzant que, no obstant, manté la seva influència sobre el final del consens urbà forjat durant la transició.
Paraules clau
Barcelona, moviments socials, franquisme, transició, associacions de veïns

Article Details

Com citar
Andreu, Marc. “Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia: hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana”. Segle XX, revista catalana d’història, no. 8, pp. 105-34, https://raco.cat/index.php/SegleXX/article/view/305144.