Menjar en temps de guerra. Joan Comorera front les necessitats alimentàries de la rereguarda
Article Sidebar
Main Article Content
A mesura que els colpistes conquerien territori, s’agreujaren els problemes de subministres a la rereguarda republicana, sent especialment crucial l’escassetat d’aliments. Des de les conselleries de Proveïments i d’Economia, Joan Comorera posà en marxa menjadors populars i restaurants econòmics. I, atesa la vulnerabilitat dels infants, organitzà menjadors infantils en els cines de Barcelona. L’experiència s’estengué a altres poblacions industrials i repercutí en les rutines de les dones, compromeses en realitzar el treball dels homes que estaven al front. El sosteniment dels menjadors infantils corria a càrrec d’unitats de l’Exèrcit Popular, amb l’objectiu de vincular el front i la rereguarda, sense deixar de banda la vessant educativa i els propòsits revolucionaris de l’endemà.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Segle XX: revista catalana d'història, 2024
Drets d'autor
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Rosa Toran Belver, Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme
(Manresa, 5 de novembrede 1947 - El Masnou, 30 de juny de 2023) va ser presidenta de l’Amical Mauthausen i comissària de les exposicions Mauthausen, l’univers de l’horror (2001), Resistents i deportades (2003) o Més enllà de Mauthausen: Francesc Boix, fotògraf (2015). Com a especialista en la deportació, empresonament i extermini dels republicans espanyols als camps nazis va publicar Vida i mort dels republicans als camps nazis (2002), Mauthausen: crònica gràfica d’un camp de concentració (2002) i Els camps de concentració nazis: paraules contra l’oblit (2005). Va rebre el Premi Leonor Serrano i Pablo, d’història de l’educació, juntament amb Cèlia Cañellas, pel seu llibre Dolors Piera, mestra, política i exiliada (2003); el Premi Bages de Cultura (2015) a la seva trajectòria i recerca sobre la lluita dels republicans espanyols a França contra el nazisme; i el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, concedit per Grup 62 i l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, novament junt a Cèlia Cañellas, pel seu llibre Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona (2021). També va publicar obres sobre la història del Masnou, com Història contemporània del Masnou (2017).
NOTA D'AGRAÏMENT a la històriadora Cèlia Canyelles per fer la revisió final del text enviat per l'autora.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Cèlia Cañellas Julià, Rosa Toran Belver, Dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939) , Segle XX, revista catalana d’història: Núm. 13 (2020)