Técnica, política y "deseo territorial" en la cartografía oficial de la Argentina (1852-1941)

Article Sidebar

HTML

Main Article Content

Carla Mariana Lois
Los mapas oficiales de la República Argentina y, en particular, el proyecto de un mapa topográfico a gran escala han sido, en gran medida, el resultado de la articulación de las posibilidades técnicas, las coyunturas políticas (interior y exterior) y la política territorial del Estado. Así puede explicarse que los mapas oficiales hayan representado y representen no sólo aquello que les es posible desde el punto de vista técnico sino también “ficciones cartográficas” que expresan la política territorial oficial: en el siglo XIX se incorporaron a los mapas territorios casi desconocidos que estaban bajo dominio de las comunidades indígenas y desde mediados del siglo XX los mapas oficiales territorios sobre los que el Estado no ejerce soberanía (Malvinas / Falkland y el sector antártico).

Article Details

Com citar
Lois, Carla Mariana. «Técnica, política y “deseo territorial” en la cartografía oficial de la Argentina (1852-1941)». Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 2006, vol.VOL 10, http://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/58255.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu

The Effect of Open Access

      , en anglès).