Transformacions del territori i activisme patrimonial: la societat civil davant la salvaguarda del patrimoni construït a Catalunya (1970-2020)

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Íngrid Castañé Curiel
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA)
https://orcid.org/0000-0002-3917-5233

La salvaguarda del patrimoni construït per part de la societat civil és un fenomen important de la societat contemporània, l’estudi del qual constitueix una eina útil per explorar com es construeixen significats socials entorn dels béns i com aquests esdevenen un camp de disputa simbòlica i material. La gestió del territori i els processos de transformació urbanística emergeixen com a factors clau en l’activisme patrimonial, fonamentat en l’exercici del dret a la ciutat i al patrimoni. Segons aquesta perspectiva, el patrimonialisme esdevé una forma d’expressió col·lectiva vinculada al dret a habitar, reivindicar i significar l’entorn construït. L’article presenta un breu marc teòric amb referències vinculades a aquesta qüestió. Seguidament, s’exposen dos estudis de cas: la campanya de defensa de les barraques de pescadors de la Creu, de l’Escala, i el moviment de salvaguarda de la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders. L’anàlisi d’aquestes experiències aporta aspectes d’interès per al coneixement del fenomen a Catalunya.

Paraules clau
Activisme patrimonial, Conservacionisme, Dret a la ciutat, Conflictes urbanístics, transformacions urbanístiques

Article Details

Com citar
Castañé Curiel, Íngrid. «Transformacions del territori i activisme patrimonial: la societat civil davant la salvaguarda del patrimoni construït a Catalunya (1970-2020)». Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 2025, vol.VOL 29, núm. 4, doi:10.1344/sn2028.29.46397.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

(c) Íngrid Castañé Curiel, 2025


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu

The Effect of Open Access

      , en anglès).

 

Referències

Bohigas, Oriol. 1975. “De la defensa del patrimoni arquitectònic a la defensa de la ciutat.” Serra d’Or 195: 53-54. https://www.cervantesvirtual.com/obra/any-xvii-num-195-desembre-1975/

Brenner, Neil. 2017. “¿Qué es la teoría urbana crítica?”. En Neil Brenner: Teoría urbana crítica y políticas de escala, editat per Alvaro Sevilla, 234-254. Barcelona: Icaria.

Carbonell, Eliseu. 2012. “The Fishermen’s Beach: Cultural Heritage and Contested Identity in a Touristic Place”. International Journal of Humanities and Social Science 2(9): 13-22.

Castañé, Íngrid. 2023. “Activisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020).” Tesi doctoral, Universitat de Girona. http://hdl.handle.net/10803/690328

Clarós, Salvador. 2016. Can Ricart i el patrimoni industrial de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Davallon, Jean. 2014. “El juego de la patrimonialización”. En Construyendo el patrimonio cultural y natural: Parques, museos y patrimonio rural, editat per Xavier Roigé, Joan Frigolé i Camila Del Mármol, 47-76. València: Germania.

De Cesari, Chiara i Herzfeld, Michael. 2015. “Urban Heritage and Social Movements”. En Global heritage: A reader, editat per Lynn Meskell, 171-195. Oxford: Wiley Blackwell.

https://doi.org/10.1002/9781394261154.ch8

Durusoy, Elifnaz i Cihanger, Duygu. 2016. “Historic Landscape vs. Urban Commodity?: The Case of Yedikule Urban Gardens, Istanbul”. Megaron, 11(1): 125-136. https://doi.org/10.5505/megaron.2016.48343

Feildel, Benoît. 2014. “Participation citoyenne et émotions”. En Ville aimable, editat per Martouzet Denis, 331-347. Presses Universitaires François-Rabelais.

Frigolé, Joan. 2014. “Patrimonialización y mercantilización de lo auténtico, dos estrategias básicas en una economía terciaria”. En Construyendo el patrimonio cultural y natural: Parques, museos y patrimonio rural, editat per Xavier Roigé, Joan Frigolé i Camila Del Mármol, 31-45. València: Germania.

Gentry, Kynan. 2013. “History, heritage and localism”. Policy Studies 34: 508-522. https://doi.org/10.1080/01442872.2013.864083

Gómez-Ferri, Javier. 2004. “Del patrimonio a la identidad. La sociedad civil como activadora patrimonial en la ciudad de Valencia”. Gazeta de Antropología 20. https://doi.org/10.30827/Digibug.7260

Hachuel, Esther. 2012. “Història local, patrimoni i associacionisme a Catalunya”. Treballs d’Arqueologia 18: 31-46. https://doi.org/10.5565/rev/tda.15

Hammami, Feras i Uzer, Evren. 2017. “Heritage and resistance: Irregularities, temporalities and cumulative impact”. International Journal of Heritage Studies 24(5): 445-464. https://doi.org/10.1080/13527258.2017.1378908

Harrison, Rodney. 2013. Heritage: Critical Approaches. Londres: Routledge.

Harvey, David. 2012. Rebel Cities: From the Right to the City to the Urban Revolution. Londres: Verso.

Hernández-Ramírez, Javier. 2005. “De resto arqueológico a patrimonio cultural: El movimiento patrimonialista y la activación de testimonios del pasado”. Boletín GC: Gestión Cultural 11: 1-19. https://idus.us.es/handle/11441/125254

Hernández-Ramírez, Javier. 2008. “Movimiento patrimonialista y construcción de la ciudad”. En Ciudad e historia: La temporalidad de un espacio construido y vivido, editat per José Antonio Fernández de Rota, 39-60. Madrid: Akal.

Hernández-Ramírez, Javier i Moyano, Alicia. 2007. Patrimonio cultural, movimientos sociales y construcción de la identidad en Andalucía. Sevilla: Centro de Estudios Andaluces.

Lefebvre, Henry. 2017. El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing.

Mansilla, José. 2017. “El papel simbólico del “barrio” en los conflictos urbanos: Reflexiones sobre el caso del Poblenou, Barcelona”. Ankulegi 21: 103-116. https://aldizkaria.ankulegi.org/index.php/ankulegi/article/view/104/223

Marrero, Isaac. 2008. “La fábrica del conflicto: Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona” Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/722

Montiel. 2004. “La cultura dels carrers: L’espai públic com a patrimoni sociocultural”. En Patrimoni i societat, editat per Teresa Soldino, 79-98. València: Universitat de València.

Nel·lo, Oriol. 2003. Aquí no!: Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Empúries.

Nogué, Joan. 2010. Paisatge, territori i societat civil. València: Tres i quatre.

Portelli, Stefano. 2015. La ciutat horitzontal: Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Rafet, Juan Miguel. 2012. “El impacto de los movimientos Salvem: El caso de Salvem Parcent”. Investigaciones geográficas 58: 59-87. https://doi.org/10.14198/INGEO2012.58.03

Rico, Trinidad. 2015. “Heritage at Risk: The Authority and Autonomy of a Dominant Preservation Framework”. En Heritage Keywords: Rhetoric and Redescription in Cultural Heritage, editat per Kathryn Lafrenz i Trinidad Rico, 147-162. Boulder, Colorado: University Press of Colorado. https://doi.org/10.5876/9781607323846.c009

Rojas, Mauricio i Bustos, Victoria. 2015. “Valparaíso: El derecho al patrimonio”. Revista Antropologías del Sur 3: 155-173. https://doi.org/10.25074/rantros.v2i3.837

Saborido, María Soledad. 2015. “Patrimonio y ciudadanía: Movimientos ciudadanos en defensa del patrimonio en los barrios y territorios” Tesi doctoral, Universitat de Sevilla. http://hdl.handle.net/11441/26064

Sánchez-Carretero, Cristina. 2022. “Las transformaciones silenciosas del régimen patrimonial: Participación y conflictos en torno al patrimonio cultural”. AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, 17: 297-324. https://doi.org/10.11156/aibr.170205

Santamarina, Beatriz. 2014. “El oficio de la resistencia. Salvem y Viu al Cabanyal como formas de contención del urbanismo neoliberal”. Disparidades: Revista de Antropología, 69: 305-326. https://doi.org/10.3989/rdtp.2014.02.003

Santamarina, Beatriz i Mompó, Eva. 2018. “Tácticas de resistencia en la ciudad: Alternativas desde los movimientos urbanos en El Cabanyal (Valencia, España)”. AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, 13: 381-405. https://doi.org/10.11156/aibr.v13i3.68556

Soldino, Teresa. 2004. Patrimoni i societat. València: Universitat de València.

Tatjer, Mercè. 2008. “El patrimonio industrial de Barcelona entre la destrucción y la conservación, 1999-2008”. Scripta Nova: Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 270. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-270/sn-270-140.htm

Ugalde, Vicente. 2015. “Derecho a la ciudad, derechos en la ciudad”. Estudios demográficos y urbanos, 30(3): 567-595. https://doi.org/10.24201/edu.v30i3.1494

Uzer, Evren. 2022. “Exercising our rights to past: Emergent heritage activism in Istanbul”. En Theorizing Heritage through non-violent resistance, editat per Feras Hammami i Evren Uzer, 19-39. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-77708-1_2

Van Geert, Fabien i Estrada, Ferran. 2018. Construïnt el territori: Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya. Catàleg de l’exposició. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Vila González-Pinto, Clara. 2024. “La defensa ciutadana de l’espai urbà en contextos de regeneració urbana: El cas del 22@al Poblenou, Barcelona” Treball de fi de Màster, Universitat de Barcelona. https://hdl.handle.net/2445/209463