Quan callen els mercats: la desaparició del pregó de mercat com a reflex del desplaçament de les classes populars a Barcelona

Aquest article analitza el pregó com una pràctica sonora històricament associada a la venda als mercats públics de Barcelona, la desaparició progressiva de la qual dels espais centrals de la ciutat respon a un procés de transformació urbana i d’ordenació sensorial orientat per criteris estètics, normatius i de classe. A partir d’un enfocament històric i sensorial, s’examinen les dinàmiques que, des del segle XIX, han contribuït al silenciamient d’aquesta expressió tradicional als mercats municipals, en paral·lel a la consolidació d’una cultura comercial burgesa que privilegia l’ordre, la contenció i l’homogeneïtzació de l’espai públic. En contrast, l’estudi posa de relleu com els mercats ambulants contemporanis, situats a la perifèria urbana, conserven el pregó com a forma legítima d’expressió i pràctica de venda, actuant com a espais on persisteix una diversitat sensorial i cultural avui absent als mercats centralitzats. Lluny de ser una relíquia folklòrica, el pregó es planteja aquí com un marcador acústic de formes populars de presència i apropiació de l’espai, la supervivència del qual als marges de la ciutat permet visibilitzar relacions desiguals de poder urbà, alhora que assenyala la possibilitat d’imaginar models alternatius de convivència i representació en la vida pública.