La metodologia de l’enfocament biogràfic aplicada als llocs. una manera d’anàlisi etnohistòrico-antropològic per als espais humans

Main Article Content

Belén De Valle García

En aquest article es proposa traslladar l’enfocament biogràfic, utilitzat com a forma d’observació de caràcter sociològic o etnogràfic-etnohistòric, a l’anàlisi del lloc. Aquest enfocament es basaria en els relats i les històries de vida, és a dir, en un entramat que inclou tant allò que la persona recorda i explica, com tot tipus d’informació que contextualitza la seva vida. En el text s’exposen, en primer lloc, les bases teòriques i el seu desenvolupament respecte a la metodologia proposada; tenint en compte que els llocs són construïts pels grups humans que els habiten o utilitzen, una aproximació biogràfica al lloc tindrà el potencial d’evidenciar les dinàmiques col·lectives operants. A continuació es presenta la metodologia i un cas, la història de vida d’un lloc i un edifici en concret, que il·lustra aquesta manera d’anàlisi. Finalment, s’exposen les conclusions respecte a aquesta metodologia, la seva utilitat i les seves possibilitats.

Paraules clau
espai, lloc, etnohistòria, antropologia, urbanisme

Article Details

Com citar
De Valle García, Belén. «La metodologia de l’enfocament biogràfic aplicada als llocs. una manera d’anàlisi etnohistòrico-antropològic per als espais humans». Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 2025, vol.VOL 29, núm. 4, doi:10.1344/sn2028.29.49805.
Referències

Bell, Michael M. 1997. “The ghosts of place”. Theory and Society, 26: 813–836. https://doi.org/10.1023/A:1006888230610

Bertaux, Daniel. 1999. “El enfoque biográfico: su validez metodológica, sus potencialidades”. Proposiciones 29, marzo 1999.

Connerton, Paul. 1989. How societies remember. Cambridge University Press. Cambridge. https://doi.org/10.1017/CBO9780511628061

Corboz, André. 1983. “El territorio como palimpsesto”. Diogène, 121, enero-marzo 1983: 14-35.

de Certeau, Michel. 2000. La invención de lo cotidiano I: Artes de hacer. Universidad Iberoamericana. Departamento de Historia. Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Occidente. México, D.F.

Corcoran, Thomas, Jennifer Abrams & Jonathan Wynn. 2019. “Place Exploration: Six Tensions to Better Conceptualize Place as a Social Actor in Urban Ethnography”. Research in urban sociology, Vol. 16: 91–111. Emerald Publishing Limited. https://doi.org/10.1108/S1047-004220190000016008

De Valle, Belén. 2024. “Apropiaciones y reciclajes en Punta Begoña, diversos usos, diversas lógicas: una aproximación antropológica”. Studia Humanitatis Journal, vol.4, núm. 2: 38-62. https://doi.org/10.33732/shj.v4i2.128

Del Vigo, Javier & Muñoz, Francisco J. 2020. Basurto. Encrucijada con futuro. Asociación Vecinal Basurto. 30 años. Edita Asociación Vecinal Basurto. Bilbao.

Delgado, Manuel. 1999. El animal público. Anagrama. Barcelona.

Eco, Umberto. 2011. La estructura ausente. Introducción a la semiótica. Debolsillo. Barcelona.

Flint, Abbi. 2023. “Poetry, paths, and peatlands: integrating poetic inquiry within landscape heritage research”. Landscape Research, 49 (1): 4-18. https://doi.org/10.1080/01426397.2023.2237432

Gondra, Juan. 2021. “La asistencia social y sanitaria en Bilbao durante la pandemia gripal del año 1918”. ORIGINAL, Gaceta Médica de Bilbao. Vol.118 Supl. (1): 49-54.

Gottdiener, Mark. 1985. The Social Production of Urban Space. University of Texas Press. Austin, Texas.

Greimas, Algirdas Julius & Courtés, Joseph. 1979. Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Editorial Gredos. Madrid.

Hall, Edward Twitchell. 2003. La dimensión oculta. Siglo XXI editores. México.

Ingold, Tim. 2000. The Perception of the Environment. Essays on livelihood, dwelling and skill. Routledge. London.

Ingold, Tim. 2008. “Tres en uno: Cómo disolver las distinciones entre mente, cuerpo y cultura”. Tecnogénesis La construcción técnica de las ecologías humanas. Volumen 2. Tomás Sánchez-Criado, Ed. AIBR.

Jones, Phil, Griff Bunce, James Evans, Hannah Gibbs and Jane Ricketts Hein. 2008. “Exploring Space and Place With Walking Interviews”. Journal of Research Practice, 4(2).

Latour, Bruno. 2008. Reensamblar lo social. Una introducción a la teoría del actor-red. Ediciones Manantial. Buenos Aires.

Leal, Jesús. 1997. “Sociología del espacio: el orden espacial de las relaciones sociales”. Política y Sociedad, 25: 21-36.

Lefebvre, Henri. 2013. La producción del espacio. Capitán Swing. Madrid.

Marx, Karl. 2003. El 18 Brumario de Luís Bonaparte. Fundación Federico Engels. Madrid.

Massey, Doreen. 2012a. “Un sentido global del lugar”. Albet, A. Benach, N. (eds.) Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona, Icaria:112-129.

Massey, Doreen. 2012b. “Espacio, lugar y política en la coyuntura actual”. Urban NS04: 7-12.

Merleau-Ponty, Maurice. 1993. Fenomenología de la percepción. Planeta-De Agostini. Barcelona.

Norberg-Schulz, Christian. 1980. Genius Loci: Towards a Phenomenology of Architecture. Academy Editions Ltd. London.

Ortner, Sherry Beth. 1993. La teoría antropológica desde los años sesenta. Editorial Universidad de Guadalajara. Guadalajara, México.

Pérez, Jose Antonio (coord). 2008. Bilbao y sus barrios: una mirada desde la historia. (Vol 3). Ayuntamiento de Bilbao. Área de Cultura y Educación.

Soja, Edward. 2008, Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones, Madrid, Traficantes de Sueños.

Tuñón, Emilio. 2016. “El tiempo como material de construcción”. CIRCO. Ed. CIRCO M.R.T., no. 2016. 215.

Velasco, Honorio. 2007. Cuerpo y espacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad en las culturas. Editorial universitaria Ramón Areces. Madrid.

Villanueva, Antonio. 2004. “Estudio social e histórico de la epidemia de cólera de 1834 en Bilbao”. BOLETÍN DE LA R.S.B.A.P. LX, 2004-2: 541-565.

Wacquant, Löic. 2024. “Elogio de la 'construcción densa'”. Disparidades. Revista De Antropología, 79(2), 1070. https://doi.org/10.3989/dra.2024.1070

Walker, Amy, Kieran O'Mahony and Kate Boyer. 2023. “Recollecting the everyday: Emotion, memory and spaces of mundane practice”. Emotion, Space and Society, 48 https://doi.org/10.1016/j.emospa.2023.100961

Waterton, Emma, and Watson, Steve. 2007. “Methods in Motion: Affecting Heritage Research”. Affective Methodologies. Knudsen, B.T., Stage, C. eds. Palgrave Macmillan, London. https://doi.org/10.1057/9781137483195_5

Zevi, Bruno. 1981. Saber ver la arquitectura. Ed. Poseidón. Barcelona.