La metodologia de l’enfocament biogràfic aplicada als llocs. una manera d’anàlisi etnohistòrico-antropològic per als espais humans
Article Sidebar
Main Article Content
En aquest article es proposa traslladar l’enfocament biogràfic, utilitzat com a forma d’observació de caràcter sociològic o etnogràfic-etnohistòric, a l’anàlisi del lloc. Aquest enfocament es basaria en els relats i les històries de vida, és a dir, en un entramat que inclou tant allò que la persona recorda i explica, com tot tipus d’informació que contextualitza la seva vida. En el text s’exposen, en primer lloc, les bases teòriques i el seu desenvolupament respecte a la metodologia proposada; tenint en compte que els llocs són construïts pels grups humans que els habiten o utilitzen, una aproximació biogràfica al lloc tindrà el potencial d’evidenciar les dinàmiques col·lectives operants. A continuació es presenta la metodologia i un cas, la història de vida d’un lloc i un edifici en concret, que il·lustra aquesta manera d’anàlisi. Finalment, s’exposen les conclusions respecte a aquesta metodologia, la seva utilitat i les seves possibilitats.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
(c) Belén De Valle García, 2025
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
Bell, Michael M. 1997. “The ghosts of place”. Theory and Society, 26: 813–836. https://doi.org/10.1023/A:1006888230610
Bertaux, Daniel. 1999. “El enfoque biográfico: su validez metodológica, sus potencialidades”. Proposiciones 29, marzo 1999.
Connerton, Paul. 1989. How societies remember. Cambridge University Press. Cambridge. https://doi.org/10.1017/CBO9780511628061
Corboz, André. 1983. “El territorio como palimpsesto”. Diogène, 121, enero-marzo 1983: 14-35.
de Certeau, Michel. 2000. La invención de lo cotidiano I: Artes de hacer. Universidad Iberoamericana. Departamento de Historia. Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Occidente. México, D.F.
Corcoran, Thomas, Jennifer Abrams & Jonathan Wynn. 2019. “Place Exploration: Six Tensions to Better Conceptualize Place as a Social Actor in Urban Ethnography”. Research in urban sociology, Vol. 16: 91–111. Emerald Publishing Limited. https://doi.org/10.1108/S1047-004220190000016008
De Valle, Belén. 2024. “Apropiaciones y reciclajes en Punta Begoña, diversos usos, diversas lógicas: una aproximación antropológica”. Studia Humanitatis Journal, vol.4, núm. 2: 38-62. https://doi.org/10.33732/shj.v4i2.128
Del Vigo, Javier & Muñoz, Francisco J. 2020. Basurto. Encrucijada con futuro. Asociación Vecinal Basurto. 30 años. Edita Asociación Vecinal Basurto. Bilbao.
Delgado, Manuel. 1999. El animal público. Anagrama. Barcelona.
Eco, Umberto. 2011. La estructura ausente. Introducción a la semiótica. Debolsillo. Barcelona.
Flint, Abbi. 2023. “Poetry, paths, and peatlands: integrating poetic inquiry within landscape heritage research”. Landscape Research, 49 (1): 4-18. https://doi.org/10.1080/01426397.2023.2237432
Gondra, Juan. 2021. “La asistencia social y sanitaria en Bilbao durante la pandemia gripal del año 1918”. ORIGINAL, Gaceta Médica de Bilbao. Vol.118 Supl. (1): 49-54.
Gottdiener, Mark. 1985. The Social Production of Urban Space. University of Texas Press. Austin, Texas.
Greimas, Algirdas Julius & Courtés, Joseph. 1979. Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Editorial Gredos. Madrid.
Hall, Edward Twitchell. 2003. La dimensión oculta. Siglo XXI editores. México.
Ingold, Tim. 2000. The Perception of the Environment. Essays on livelihood, dwelling and skill. Routledge. London.
Ingold, Tim. 2008. “Tres en uno: Cómo disolver las distinciones entre mente, cuerpo y cultura”. Tecnogénesis La construcción técnica de las ecologías humanas. Volumen 2. Tomás Sánchez-Criado, Ed. AIBR.
Jones, Phil, Griff Bunce, James Evans, Hannah Gibbs and Jane Ricketts Hein. 2008. “Exploring Space and Place With Walking Interviews”. Journal of Research Practice, 4(2).
Latour, Bruno. 2008. Reensamblar lo social. Una introducción a la teoría del actor-red. Ediciones Manantial. Buenos Aires.
Leal, Jesús. 1997. “Sociología del espacio: el orden espacial de las relaciones sociales”. Política y Sociedad, 25: 21-36.
Lefebvre, Henri. 2013. La producción del espacio. Capitán Swing. Madrid.
Marx, Karl. 2003. El 18 Brumario de Luís Bonaparte. Fundación Federico Engels. Madrid.
Massey, Doreen. 2012a. “Un sentido global del lugar”. Albet, A. Benach, N. (eds.) Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona, Icaria:112-129.
Massey, Doreen. 2012b. “Espacio, lugar y política en la coyuntura actual”. Urban NS04: 7-12.
Merleau-Ponty, Maurice. 1993. Fenomenología de la percepción. Planeta-De Agostini. Barcelona.
Norberg-Schulz, Christian. 1980. Genius Loci: Towards a Phenomenology of Architecture. Academy Editions Ltd. London.
Ortner, Sherry Beth. 1993. La teoría antropológica desde los años sesenta. Editorial Universidad de Guadalajara. Guadalajara, México.
Pérez, Jose Antonio (coord). 2008. Bilbao y sus barrios: una mirada desde la historia. (Vol 3). Ayuntamiento de Bilbao. Área de Cultura y Educación.
Soja, Edward. 2008, Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones, Madrid, Traficantes de Sueños.
Tuñón, Emilio. 2016. “El tiempo como material de construcción”. CIRCO. Ed. CIRCO M.R.T., no. 2016. 215.
Velasco, Honorio. 2007. Cuerpo y espacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad en las culturas. Editorial universitaria Ramón Areces. Madrid.
Villanueva, Antonio. 2004. “Estudio social e histórico de la epidemia de cólera de 1834 en Bilbao”. BOLETÍN DE LA R.S.B.A.P. LX, 2004-2: 541-565.
Wacquant, Löic. 2024. “Elogio de la 'construcción densa'”. Disparidades. Revista De Antropología, 79(2), 1070. https://doi.org/10.3989/dra.2024.1070
Walker, Amy, Kieran O'Mahony and Kate Boyer. 2023. “Recollecting the everyday: Emotion, memory and spaces of mundane practice”. Emotion, Space and Society, 48 https://doi.org/10.1016/j.emospa.2023.100961
Waterton, Emma, and Watson, Steve. 2007. “Methods in Motion: Affecting Heritage Research”. Affective Methodologies. Knudsen, B.T., Stage, C. eds. Palgrave Macmillan, London. https://doi.org/10.1057/9781137483195_5
Zevi, Bruno. 1981. Saber ver la arquitectura. Ed. Poseidón. Barcelona.