Un paisaje no solo ganadero: el cultivo de cereales en los Pirineos

Els paisatges de muntanya solen ser considerats àrees naturals pràcticament verges. També es considera habitualment que la ramaderia és l’única activitat productiva posible en aquests entorns.
Amb tot, són paisatges profundament modificats per l’acció humana des de molt antic, i les activitats agrícoles, especialment el cultiu de cereals, van jugar un paper fonamental en la conformació del paisatge que avui podem contemplar.
Els cultius de cereal en aquests espais van haver d’afrontar importants dificultats causades, entre d’altres factors, per l’escassedat de sòl apte, l’alti- tud, el pendent o el clima. Per superar aquests impediments les societats pirinenques van desenvolupar complexos sistemes com els panares. Aquests sistemes van permetre cultivar cereals a la vegada que aseguraven pastures suficients per la cabana ramadera en els períodes intermedis entre la temporada d’hivern a la vall de l’Ebre y l’estival a la muntanya.