Evolució del dret europeu de societats

La Unió Europea ha condicionat la normativa societària dels estats membres. A més de respectar els principis bàsics del dret europeu, els legisladors nacionals han hagut de transposar més d'una desena de directives, algunes de les quals estaven inspirades en models corporatius estranys al model nacional. I han vist com es creaven tipus societaris supranacionals que podien fer la competència als patris.
Però l'evolució del dret europeu de societats no ha estat lineal. Al contrari, ha sofert fortes sacsejades. Des del 1968 fins al 1989 la Unió Europea va voler harmonitzar els principals aspectes de la normativa corporativa, però l'oposició dels estats membres va provocar la crisi d'aquest projecte. I durant dotze anys no es va aprovar cap norma en matèria societària.
Una combinació de factors provocà el revifament de la qüestió a l'inici del nou mil·lenni. Però van canviar el seu contingut i el seu tarannà. S'abandonà la voluntat harmonitzadora i es posà l'atenció en les necessitats de les empreses. Simplificació i modernització són els dos principis clau de la nova normativa. Quant al seu contingut, se centra en dos àmbits: el govern corporatiu (implicació dels socis en la societat i control dels administradors) i la mobilitat transfronterera.
L'any 2012 la Comissió Europea es tornà a plantejar el futur del dret europeu de societats i apostà per la continuïtat, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma.