Felícia Fuster: formes d’escriptura. Manuscrits i versions

Aquest article indaga per primera vegada en les formes d’escriptura de Felícia Fuster a partir de la documentació inèdita conservada en l’arxiu de la Fundació Felícia Fuster. Entre el material s’hi troben esborranys d’alguns llibres a partir dels quals s’estudien les formes i el sentit de l’obra de l’artista. En primer lloc, s’analitza Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, recull inicial amb què es va donar a conèixer Fuster el 1984 i a partir del qual es mostren els procediments d’elaboració poètica que marquen la seva obra. Al mateix temps, es contextualitza l’impuls primer a través de la correspondència amb Miquel Tarradell, company i amic de la poeta. En segon lloc, s’emmarca la investigació formal i experimental posterior que mostra el volum inèdit Passarel·les, del qual sols es va publicar una plaqueta el 1992, i l’esborrany de Sorra de temps absent, del 1998, subjecte a dos nivell d’elaboració. Finalment, es conclou amb un comentari de dos cicles d’haikus, base de Postals no escrites (2001) que tanquen l’obra.