Llinatge i patrimoni al tomb del cinc-cents: els «moriscos» Bensuar del raval d’Elx

Aquest article pretén observar l’actuació dels membres de l’oligarquia morisca d’Elx, com ara els Bensuar, quant a l’adquisició, manteniment i transmissió dels seus béns; un comportament lligat a la conservació del seu estatus sociopolític i religiós. També s’hi exposa el seu paper dins el context intercultural en què es movien. Els Bensuar vivien en una comunitat urbana en creixement, dins la qual un bon nombre de famílies benestants, com el llinatge referit, «integraven» el conjunt de la població morisca, poc igualitària. Amb una estratègia que combinava la família nuclear, la propietat privada lliurement redistribuïda a través de l’herència, les petites explotacions de conreus d’horta —entre els quals destaca l’olivera—, la fabricació i comercialització d’oli i sabó, els Bensuar van acumular sòlids patrimonis i estrènyer llurs relacions amb els cristians vells. El resultat de tot plegat fou, entre d’altres, la configuració d’una economia interconnectada i especialitzada.