Els estils d’aprenentatge segons Honey i Mumford i la seva relació amb les estratègies didàctiques per a les matemàtiques

INTRODUCCIÓ. En tots els nivells formatius, el desenvolupament de conceptes matemàtics ha generat expectatives i exigències en la comunitat educativa d’Equador. Aquesta investigació té com a objectiu explorar la relació que hi ha entre els estils d’aprenentatge i les estratègies didàctiques en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques. Es va aplicar la teoria de Honey i Mumford sobre estils d’aprenentatge i les estratègies més utilitzades pels docents del batxillerat general unificat (BGU), com ara: exposició reflexiva, aprenentatge basat en problemes, resolució de problemes i organitzadors gràfics, entre d’altres. MÈTODE. Aquesta investigació és de caràcter correlacional-causal. Es va utilitzar la tècnica del mostreig estratificat aleatori, aplicat a 387 estudiants del col·legi nacional Montúfar, de la ciutat de Quito. La informació es va recollir a través dels qüestionaris CHAEA i estratègies didàctiques. RESULTATS. S’interpreten els resultats dels qüestionaris esmentats, així com la relació entre ells, la qual cosa permet la verificació d’algunes hipòtesis plantejades. DISCUSSIÓ. Els estils d’aprenentatge tenen un valor neutre; cap estil és millor que l’altre; poden combinar-se i, alhora, ser flexibles. A més, no totes les estratègies didàctiques són consistents amb els diversos estils d’aprenentatge.