Les zones grises d'estudiants i docents com esdeveniment: Aprendre d’allò que ens pertorba

La connexió entre el que el professorat universitari volem ensenyar, els mitjans i les condicions que disposem per fer-ho, el que som capaços de compartir amb l'estudiantat i el que ells aprenen, no és quelcom nítid ni lineal. L'entramat que es genera en aquest procés és ple de clarobscurs, de llocs de no saber i de reflexions i decisions en l'acció. Aquesta constatació, que forma part de la línia de treball de grup d'innovació docent Indag-t, ens ha portat analitzar el conjunt de zones grises, a manera de buits, que ens col·loquen en una posició de no saber sobre qüestions que considerem importants com a docents. Aquest article comença situant la noció de 'pedagogia de l’esdeveniment' (Atkinson, 2012) en què sorgeix la nostra investigació. Segueixen les decisions metodològiques per respondre a la pregunta: Què significa, en termes d’aprenentatge, per a estudiants i docents les zones grises. Per a això utilitzem relats personals, identificació d'escenes significatives i un fòrum en el qual els estudiants van explorar aqueta pregunta. L'anàlisi tematitzat de les evidències recollides ens ha permès aprofundir en la caracterització de les denominades zones grises i en les seves conseqüències per a la docència i l'avaluació a la universitat.