Zones d’invisibilitat que emergeixen de les relacions pedagogiques. Compartint penumbres entre estudiants i docents

Els docents que formem part del grup d’innovació Indaga-t (GIDCUB-13/087) compartim dilemes en torn a la nostra pràctica docent. El lloc crític que ocupem (lloc de no-saber i/o de voler saber més) ens porta a reflexionar sobre les relacions pedagògiques emergents als diferents espais on intervenim. El projecte Zones d’invisibilitat a l’avaluació formativa de l’aprenentatge autònom (2013PID-UB/001) ens ha portat a explorar les inquietuds que hem experimentat com a docents i a posar-les en relació amb aquelles preocupacions que els i les estudiants diuen haver viscut a les nostres assignatures. Treballar en aquesta línia, va comportar definir les “zones grises” com a àrees de incertesa i incomoditat, a través de les quals, problematitzar la experiència de aprenentatge com un esdevenir, atenent així al joc d’interessos, als dilemes emergents, als temps i els ritmes de treball, i a les complexitats intrínseques de les nostres pràctiques docents.

En aquest article donem compte del treball d’investigació vinculat a dos contextos en concret: per una banda, l’àmbit de l’assignatura de Sociologia de l’Art al Grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals, i, per una altra, el curs de La Cultura Digital i Visual als Processos Socioformatius del Grau de Pedagogia. A partir d’una metodologia basada en la construcció de relats docents, la intervenció en Forums del Campus Virtual, i les converses a l’aula, van emergir temes vinculats a: les conseqüències que comporta negociar les formes de treballar entre estudiants i docents, els ritmes d’aprenentatge, la durada de les assignatures i l’avaluació entesa com un procés reflexiu entre els subjectes que aprenen.