Dormidors hivernals de verderoles (Emberiza citrinella) al nord d'Ibèria: dinàmica de poblacions i biometria

S'analitza l'abundància, proporcions entre classes d'edat i sexe, i biometria d'una població de verderoles (Emberiza citrinella) capturades en dormidors hivernals situats en canyissars de Navarra (N d'Iberia). Les verderoles (n=291) es van capturar amb xarxes japoneses des de la segona meitat de novembre fins a final de febrer, amb un pic a finals de desembre. Tant la proporció d'edats, com la de sexes va ser 1:1, cosa que suggereix distàncies de migració similars per a cada classe d'edat i sexe, tot i que són necessaris més estudis per conèixer aquest aspecte amb més detall. Es va detectar dimorfisme associat a l'edat i el sexe en les mesures de la longitud de l'ala i la cua i en la forma més punxeguda de l'ala en comparació amb les dades disponibles per a aquesta espècie. Els adults i els mascles van tenir ales i cues més llargues i ales relativament més punxegudes. Les verderoles que hiverenen a Navarra són tan grans com les que ho fan a Catalunya (NE Iberia), però més grans que les de Gran Bretanya. Això concorda amb el comportament sedentari de les poblacions britàniques i l'origen centreuropeu dels individus que hivernen a la península Ibèrica. Finalment, la massa corporal i la puntuació de greix van ser més altes a partir de la segona meitat de desembre, cosa que probablement està associada a una estratègia orientada a fer front les llargues nits fredes. La major acumulació de greix permetria a aquests ocells arribar a les seves àrees de cria tan aviat com millorés el temps a final d'hivern, a la vegada que els permetria estrablir els territoris de cria més ràpid i sobreviure als episodis meteorològics adversos abans de l'arribada de la primavera.