El desenvolupament gradual de les competències de la UE en matèria de legislació i polítiques de benestar animal

Article Sidebar

Portada del número 70 de la revista amb el rostre d'un gat
PDF (English) EPUB (English)

Main Article Content

Alice Di Concetto
The European Institute for Animal Law & Policy

En absència d’una base legal explícita per al benestar animal en els tractats constitucionals, la UE només té autoritat indirecta per adoptar legislació sobre benestar animal. En conseqüència, la UE ha derivat la seva competència per legislar sobre el benestar animal d’altres àmbits de competència. No obstant això, la competència aparentment limitada de la UE a l’hora d’aprovar legislació sobre benestar animal no ha impedit l’avenç pel que fa als interessos dels animals en el dret de la UE, atès que els legisladors de la UE han aconseguit integrar normes de benestar animal en legislacions que persegueixen objectius duals: habitualment, objectius basats en el mercat i objectius de protecció animal. Més enllà de les discussions sobre els àmbits de competència de la UE –que són més aviat de caire polític i no pas una crida a desenvolupar noves lleis–, l’acció de la UE sobre benestar animal s’ha limitat a accions reguladores sectorials, mitjançant l’aprovació de lleis independents que estan desconnectades d’altres legislacions i polítiques més àmplies. Un enfocament més horitzontal, en què els legisladors de la UE integrin normes de benestar animal a totes les polítiques sobre el tracte que reben els animals, augmentaria l’eficàcia i la coherència dels esforços de protecció animal de la UE.

Paraules clau
dret animal, dret de la UE, dret econòmic, benestar animal, drets dels animals

Article Details

Com citar
Di Concetto, Alice. «El desenvolupament gradual de les competències de la UE en matèria de legislació i polítiques de benestar animal». Revista Catalana de Dret Públic, p. 39-53, doi:10.58992/rcdp.i70.2025.4425.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Alice Di Concetto, 2025

Referències

Baird Callicott, John. (1980). Animal liberation. Environmental Ethics, 2(4), 311–338.

Bouhier, Vincent. (2013). Le difficile développement des compétences de l’Union européenne dans le domaine du bien-être des animaux. Revue Semestrielle de Droit Animalier, 1, 353–366.

Campbell, Ian J. (2018). Animal welfare and environmental ethics: It’s complicated. Ethics and the Environment, 23, 49–69. https://dx.doi.org/10.2979/ethicsenviro.23.1.04

De Sadeleer, Nicolas. (2013). The principle of a high level of environmental protection in EU law: Policy principle or general principle of law?. In Vänbok Till Jan Darpö & Gabriel Michanek (Eds.), Mijörättsliga perspektiv och tankevändor (pp. 447–465). Iustus Förlag.

Di Concetto, Alice. (2023a). Le bien-être animal dans la nouvelle Politique Agricole Commune. Revue de droit rural, 1, 14–19.

Di Concetto, Alice. (2023b). The double-edged sword: International law and its effects on EU farm animal welfare legislation. Global Journal of Animal Law, 10(2), 1–26.

Di Concetto, Alice. (2023c). Le pouvoir des lobbies privés face au mouvement de protection animale : étude de cas au niveau européen. In Olivier Le Bot (Ed.), Les mutations contemporaines du droit de l’animal (pp. 139–156). DICE Éditions. https://doi.org/10.4000/books.dice.14930

Di Concetto, Alice. (2024). EU animal law. In Birgitta Wahlberg (Ed.), Nordic Animal Law: Welfare and Rights (pp. 76–174). Ethics International Press.

Di Concetto, Alice. (2025). Beyond ecological and economic value: Taking into account wild animals’ inherent interests in EU environmental law. Journal of International Wildlife Law & Policy, 27(4), 271–302.

Eisen, Jessica, & Stilt, Kristen A. (2017). Protection and status of animals. In Rainer Grote, Frauke Lachenmann & Rüdiger Wolfrum, Max Planck Encyclopedia of Comparative Constitutional Law. Oxford University Press.

Epstein, Aude-Solveig, & Di Concetto, Alice. (2024). Protéger l’environnement ou les animaux ? Par-delà le clivage entre droit de l’environnement et droit de l’animal. In Jochen Sohnle & Christophe Bouriau (Eds.), Éthique environmentale pour juristes (pp. 477–490). Mare & Martin.

European Commission. (2018). Executive summary of the evaluation of Council Directive 1999/22/EC of 29 March 1999 relating to the keeping of wild animals in zoos (Zoos Directive) (SWD (2018) 455 final).

Nyilas, Francesca. (2021). CITES and animal welfare: The legal void for individual animal protection. Global Journal of Animal Law, 1.

Platvoet, Veerle. (2025). Growth from common ground: Animal welfare in wild animal law. Journal of International Wildlife Law & Policy, 27(4), 303–327. https://doi.org/10.1080/13880292.2024.2441614

Ryland, Diane. (2025). Animal welfare in the reformed Common Agricultural Policy: Wherefore art thou?. Environmental Law Review, 17(1), 22–43. https://doi.org/10.1177/1461452914563218

Ryland, Diane, & Nurse, Angus. (2013). Mainstreaming after Lisbon: Advancing animal welfare in the EU internal market. European Energy and Environmental Law Review, 22(3), 101–115.

Sagoff, Mark. (1984). Animal liberation and environmental ethics: Bad marriage, quick divorce. Osgoode Hall Law Journal, 22(2), 297–307. https://doi.org/10.60082/2817-5069.1936

Sowery, Katy. (2018). Sentient beings and tradable products: The curious constitutional status of animals under Union law. Common Market Law Review, 55(1), 55–99.