Traducció, dones i llengües minoritzades de Sardenya

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Flavia Eva Floris
Universitat de Vic
https://orcid.org/0009-0003-4782-5499

Aquest article es proposa descriure en quina mesura les traductores i les llengües minoritzades de Sardenya són presents dins de la història de la traducció i del panorama editorial sard contemporani. Així, per mitjà d’una aproximació deconstructivista i postmoderna, presenta els contextos sociolingüístic i literari corresponents, juntament amb els enllaços amb les dones i la traducció. La recopilació de dades historiogràfiques i editorials de les quals s’obté la informació relativa a les traductores en les llengües de Sardenya es basa en dues fonts principals: la tesi doctoral sobre traductores i traductors de Sardenya de Biosca (2010) i el catàleg en línia Books in Sardinia de l’Assòtziu Editores Sardos. L’objectiu de la contribució és el de bastir els fonaments per a la construcció d’una historiografia feminista i descolonial de la traducció en les llengües de Sardenya.

Paraules clau
història de la traducció, dones, traductores de Sardenya, llengües minoritzades, llengües de Sardenya

Article Details

Com citar
Floris, Flavia Eva. «Traducció, dones i llengües minoritzades de Sardenya». Quaderns: revista de traducció, 2025, vol.VOL 32, p. 223-36, doi:10.5565/rev/quaderns.128.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Flavia Eva Floris, 2025

Referències

ARCA, Antoni (2008). Benidores. Literadura, limba e mercadu culturale in Sardigna. Casteddu: Condaghes.

BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (2014). «Catalan women translators: an introductory overview». The Translator, 20(2), p. 144-161.

BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (2016). «Four-Fold subalterns: Catalan, women, translators and theorists». Journal of Iberian and Latin American Studies, 22(3), p. 215-227.

BANDIA, Paul F. (2006). «The impact of Postmodern discourse on the history of translation». In: Georges BASTIN; Paul BANDIA (eds.). Charting the future of translation history. Ottawa: University of Ottawa, p. 45-88.

BIOSCA TRIAS, Carles (2010). Estudi de la traducció en llengua sarda i de la incidència en el procés d’estandardització. Tesi de dotoradu. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

BONU, Giada (2021). «Le parole per dirlo. Uno sguardo femminista e de-coloniale sulla Sardegna». In: Sebastiano GHISU; Alessandro MONGILI (eds.). Filosofia de Logu. Decolonizzare il pensiero e la ricerca in Sardegna. Milanu: Meltemi, p. 71-86.

BONU, Giada; TZILLA, Pedra (2019). «Terra di poetesse: la voce delle poetesse sarde e la volontà politica della memoria». DWF, 1(121-122), p. 97-106.

CASTRO, Olga (2009). «(Re)examinando horizontes en los estudios feministas de traducción: ¿hacia una tercera ola?». MonTI, 1, p. 59-86.

CASTRO, Olga (2011). «Traductoras gallegas del siglo XX: Reescribiendo la historia de la traducción desde el género y la nación». In: José SANTAEMILIA; Luise von FLOTOW (eds.). Publicatzione ispetziale «Women and translation: Geographies, Voices and Identities». MonTI, 3, p. 107-130.

CORONGIU, Giuseppe (2013). Il sardo: una lingua “normale”. Manuale per chi non ne sa nulla, non conosce la linguistica e vuole saperne di più o cambiare idea. Casteddu: Condaghes.

FLOTOW, Luise von (1991). «Feminist Translation: Contexts, Practices and Theories». TTR, 4(2), p. 69-84.

GHISU, Sebastiano; MONGILI, Alessandro (eds.) (2021). Filosofia de Logu. Decolonizzare il pensiero e la ricerca in Sardegna. Milanu: Meltemi.

GINZBURG, Carlo (1993). «Microhistory: Two or Three Things That I Know about it». Critical Inquiry, 20(1), p. 10-35.

GODAYOL, Pilar (2000). Espais de frontera: Gènere i traducció. Vic: Eumo Editorial.

GODAYOL, Pilar (2008). «Triplement subalternes». Quaderns. Revista de Traducció, 15, p. 41-50.

GODAYOL, Pilar (2011). «Gènere i traducció en català: bases arqueològiques per a un estat de la qüestió». MonTI. Monografías de Traducción e Interpretación, 3, p. 53-73.

GODAYOL, Pilar (2020). Feminismes i traducció (1965-1990). Lleida: Punctum.

LAI, Luca; WATSON, Sharon (2021). «Sardinian Lives Matter: Dynamics and Reactions in an Italian Internal Colony». Anthropological Journal of European Cultures, 30(2), p. 123-131. https://doi.org/10.3167/ajec.2021.300209

LUNA ALONSO, Ana (2017). «O papel da tradutora no campo literario galego». Madrygal. Revista de Estudios Gallegos, 20 (Nùm. ispetziale), p. 147-156.

MARCI, Giuseppe (2005). In presenza di tutte le lingue del mondo. Letteratura sarda. Casteddu: CUEC. https://www.filologiasarda.eu/files/documenti/pubblicazioni_pdf/strumenti_letteratura/In_presenza_di_tutte_le_lingue_del_mondo.pdf [Consultadu: 27/09/2023].

MARTÍN-MOR, Adrià (2017). «Technologies for Endangered Languages: The Languages of Sardinia as a Case in Point». Mtm: minor translating major, major translating minor, minor translating minor, 9, p. 365-396.

MARTÍN-MOR, Adrià; FLORIS, Flavia Eva (2023). «Minoritized Languages and Translation Policies Technological Resources for Sardinian». In: Vicenta TASA FUSTER; Esther MONZÓ-NEBOT; Rafael CASTELLÓ-COGOLLOS (eds.). Repurposing Language Rights: Guiding the Uses of Artificial Intelligence. Valèntzia: Tirant lo Blanch.

MONGILI, Alessandro (2015). Topologie postcoloniali. Innovazione e modernizzazione in Sardegna. Casteddu: Condaghes.

MONGILI, Alessandro (ed.) (2018). Sa dòpia ferta; limba sarda e dipendèntzia de sa Sardigna: un’informe. Casteddu: Condaghes.

OPPO, Anna (ed.) (2007). Le lingue dei sardi. Una ricerca sociolinguistica. Rapporto finale. Casteddu: Assessoradu de sa pùblica istrutzione, benes culturales, informatzione, ispetàculu e isport. https://www.regione.sardegna.it/documenti/1_4_20070510134456.pdf [Consultadu: 03/10/2023].

PILLONCA, Paolo (2018). O bella musa, ove sei tu? Viaggio nel mistero della gara poetica. Casteddu: Domus de Janas.

SAID, Edward (1978). Orientalism. New York: Pantheon Books.

SANNA, Antonio (1980). «La situazione linguistica e sociolinguistica della Sardegna». In: Federico Albano LEONI (a incuru de). I dialetti e le lingue delle minoranze di fronte all'italiano. Roma: Bulzoni.

TOLA, Salvatore (2006). La letteratura in lingua sarda: testi, autori, vicende. Casteddu: CUEC.

TUSÓN VALLS, Jesús (2010). Los prejuicios lingüísticos. Bartzellona: Editorial Octaedro.

TZILLA, Pedra (2015). Sa poesia de sas fèminas dae su ‘700 a sos annos chimbanta de su ‘900. Cesena: Il mio libro.

VIDAL CLARAMONTE, África (1998). El futuro de la traducción. Valèntzia: Diputación de Valencia, Insitució Alfons el Magnànim.

VIRDIS, Maurizio (2003). «La lingua sarda fra le lingue neolatine. Storia uso e problemi». Atos de sa Cunferèntzia Internatzionale La lingua e la cultura della Sardegna. Tokyo.

VIRDIS, Maurizio (2011). «La letteratura in Lingua sarda». Atos de sa Cunferèntzia PUINTS 11 Incuintris su lenghe, identitât e autonomie. Casarsa/Cjasarse: Centri Studis Pier Paolo Pasolini.