Carme Montoriol, traductora de poesia japonesa

Main Article Content

Maite Coll Mariné

Aquest article estudia la relació entre Carme Montoriol i la poesia japonesa antiga, a partir tant de les traduccions que en va fer per al Lyceum Club com de l’obra de creació pròpia amb inspiració japonesa. Ens fixarem sobretot en la Festa de la Primavera del Lyceum Club del 1935, que estava organitzada entorn del motiu de «Les flors en la poesia japonesa», i el paper destacat de les traduccions de Montoriol en l’esdeveniment. També resseguirem la història de la poesia japonesa en la literatura catalana i de les traduccions que se n’havien fet fins al 1935 per tal de contextualitzar i valorar la importància de les traduccions de les tankes i dels haikus de Montoriol i els models de forma que en va proposar per a la literatura catalana.

Paraules clau
Carme Montoriol, Lyceum Club, poesia japonesa antiga, tanka, haiku

Article Details

Com citar
Coll Mariné, Maite. «Carme Montoriol, traductora de poesia japonesa». Quaderns: revista de traducció, 2025, vol.VOL 32, p. 169-85, doi:10.5565/rev/quaderns.130.
Referències

«Actes de la diada» (1935). La Veu de Catalunya, (23 abril, matí), p. 11.

ANGLADA, M. Àngels (1988). «Carme Montoriol». A: Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: LaSal, p. 57-79.

ASTON, William George (1899). A History of Japanese Literature. Londres: William Heinemann.

CARNER, Josep (1906). «Els Haïkaï». La Veu de Catalunya, (15 juny, vespre), p. 1.

BONNEAU, Georges (1934). La sensibilité japonaise. París: Paul Geuthner.

CASTELLANOS, Jordi (ed.) (1995). Antologia de la poesia modernista. Barcelona: Edicions 62.

CHAMBERLAIN, Basil Hall (1880). The Classical Poetry of the Japanese. Londres: Trübner & Co, Ludgate Hill.

COUCHOUD, Paul-Louis (1921). Japanese Impressions. Londres: John Lane, The Bodley Head.

DESCLOT, Miquel (1995). Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa. Barcelona: Edicions Proa.

«El correu d’avui» (1935). La Publicitat, (28 abril), p. 4.

FLORENZ, Karl (1906). Geschichte der japanischen Litteratur. Leipzig: C. F. Amelangs Verlag.

FRANSITORRA, Albina (1984). «El Teatre de Carme Montoriol i Puig». Estudis Escènics, 25, p. 95-123.

JULIÀ VALLBÉ, Josep; SUZUKI, Shigeko (1997). «El haiku en Cataluña: un préstamo literario sin traducciones». Livius, 10, p. 91-101.

«La Festa de la Rosa» (1934). La Humanitat, (22 abril), p. 10.

«L’ànima japonesa i la seva literatura» (1935). La Humanitat, (23 gener), p. 4.

LEVERONI, Rosa (2010). Obra poètica completa. Girona: Curbet CG Edicions.

LLEBOT, Amanda (1932). «L’activitat del Lyceum Club de Barcelona». La Publicitat, (5 juliol), p. 5.

MARÍN-DÒMINE, Marta (2020). «Pròleg». A: Carme MONTORIOL. Teatre complet. Tarragona: Arola Editors.

MAS LÓPEZ, Jordi (2004). «L’haiku, forma clau en la poesia de Joan Salvat-Papasseit». Quaderns. Revista de Traducció, 11, p. 175-185.

MAS LÓPEZ, Jordi (2011). «La tanka catalana de postguerra: una poesia menor?». A: Jordi MAS LÓPEZ (ed.). La tanka en llengua catalana. Santa Coloma de Queralt: Edèndum, p. 91-122.

MAS LÓPEZ, Jordi (2014). «Presentació». A: Jordi MAS LÓPEZ (ed.). L’haiku en llengua catalana. Santa Coloma de Queralt: Edèndum, p. 9-14.

MAS LÓPEZ, Jordi; ORTÍN, Marcel (2009). «La primera recepció de l’haiku en la literatura catalana». Els Marges, 88, p. 57-82.

«Món femení. Les activitats de la dona» (1935). La Rambla, (6 maig), p. 8.

MONTORIOL, Carme (1930). «A propòsit del teatre japonès». Mirador, (10 juliol), p. 5.

MONTORIOL, Carme (1937). «Poesia». Mirador, (20 maig), p. 4.

NOLLA, Albert (2009). «La literatura japonesa a casa nostra: una invasió subtil?». Visat, 8, (octubre). https://visat.cat/articles/deu/59/la-literatura-japonesa-a-casa-nostra-una-invasio-subtil-.html [Consulta: 30 gener 2024].

ORS, Eugeni d’ (1906). «Glosari. Elogi del Coet, per a dir en la nit de Sant Joan». La Veu de Catalunya, (23 juny, vespre), p. 3.

PUJOL, Dídac (2005). «Carme Montoriol, traductora dels sonets de Shakespeare». A: Miquel M. GIBERT; Marcel ORTÍN (ed.). Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). 1r Simposi sobre Traducció i Recepció en la Literatura Catalana Contemporània. Lleida: Punctum, p. 27-40.

REAL MERCADAL, Neus (1998). El Club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

REAL MERCADAL, Neus (2006a). Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

REAL MERCADAL, Neus (2006b). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

REAL MERCADAL, Neus (2007). «El model de la “femme de lettres”. Les noves imatges dels anys trenta: Carme Montoriol i Rosa M. Arquimbau». A: Ramon PANYELLA (ed.). La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum, p. 413-423.

REVON, Michel (1910). Anthologie de la littérature japonaise des origines au XXe siècle. París: Delagrave.

ROSNY, Léon de (1871). Anthologie japonaise. Poésies anciennes et modernes des Insulaires du Nippon. París: Maisonneuve et Cie.

RIBA, Carles (1988). Obres completes, vol. 1. Poesia. Barcelona: Edicions 62.

SULLÀ, Enric (1988-1989). «Les Tannkas de Carles Riba». Llengua & Literatura, 3, p. 265-336.

VELAZ SICART, Anna M. (1999). «Aurora Bertrana i Carme Montoriol: dues escriptores, dos feminismes?». Revista de Girona, 193, (març-abril), p. 74-77.

VELAZ SICART, Anna M. (2004). «Carme Montoriol, música i poesia». Revista de Girona, 223, p. 54-59.

VILA MEDINYÀ, Pep (ed.) (1982). «Versions de poesia japonesa». L’Estruç. Full Literari, 17, (maig), p. 6-7.

VILA MEDINYÀ, Pep (2014). «Carme Montoriol i la poesia japonesa antiga a Catalunya». Poetari, 5, (juliol), p. 14-17.