L’existencialisme, a escena: sis peces de Jean-Paul Sartre en versió de Manuel de Pedrolo

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Carles Biosca
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-1369-422X

Jean-Paul Sartre fou, sens dubte, un dels intel·lectuals més influents als anys seixanta del segle XX. Al nostre país, la influència dels postulats existencialistes de Sartre arribà principalment a través de les versions dels seus assaigs i novel·les, però també de la seva obra dramatúrgica. El principal traductor al català del teatre de Sartre és, fins avui, Manuel de Pedrolo, més conegut com a traductor de novel·la nord-americana i, sobretot, com a narrador. Aquest article ressegueix la producció de Pedrolo com a traductor de teatre (la qual inclou també quatre autors britànics dels anys seixanta), analitza els antecedents i les particularitats de les seves versions de Sartre, descriu la recepció que aquestes peces van tenir a l’època i esmenta traduccions inèdites o pendents. Com a contrapunt, s’analitzen dues versions de Sartre inèdites signades per Bonaventura Vallespinosa i es contrasten amb l’estil de Pedrolo.

Paraules clau
existencialisme, Jean-Paul Sartre, Manuel de Pedrolo, Bonaventura Vallespinosa

Article Details

Com citar
Biosca, Carles. «L’existencialisme, a escena: sis peces de Jean-Paul Sartre en versió de Manuel de Pedrolo». Quaderns: revista de traducció, 2025, vol.VOL 32, p. 85-95, doi:10.5565/rev/quaderns.209.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) 2025

Referències

ARBONÈS, Jordi; PEDROLO, Manuel de (2011). Epistolari. A cura de M. Elena Carné. Lleida: Punctum.

FÀBREGAS, Xavier (1968). «Les mosques». Serra d’Or, 103, (abril), p. 115-117.

FÀBREGAS, Xavier (1974). «Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare, de Christopher Hampton». Serra d’Or, 182, (novembre), p. 71-72.

FIGUERES, Josep M. (1974). «Con “Las troyanas” de Eurípides-Sartre-Pedrolo, inició sus actuaciones el Grup d’Estudis Teatrals, de la Universidad Autónoma». Tele/eXpres, (30 gener), p. 33.

FONTCUBERTA, Judit (2002). «Les traduccions de Bonaventura Vallespinosa». A: Xavier AMORÓS et al. El Noucentisme a Reus. Ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, p. 157-177.

GODAYOL, Pilar (2016). «Censorship and the Catalan translations of Jean-Paul Sartre». Perspectives, 24, p. 59-75.

GODAYOL, Pilar (2018). «Las traducciones catalanas de Jean-Paul Sartre». Bulletin Hispanique, 120, p. 309-324.

HAMPTON, Christopher. Quan va ser la darrera vegada que vas veure la mare? Trad. de Manuel de Pedrolo. Mecanoscrit 7961. Arxiu Teatral Santos. Biblioteca de Catalunya.

LLADÓ, Ramon (2015). «La modernitat estètica com a imponderable: Vallespinosa traductor de Cocteau, Ionesco i d’altres contemporanis». Quaderns. Revista de Traducció, 22, p. 123-131.

MORENO-BEDMAR, Anna M.; MUNNÉ-JORDÀ, Antoni; VILLALONGA, Anna M. (2018). Pedrolo informa. Lleida: Pagès.

PEDROLO, Manuel de (1997). Epistolari. Lleida: Universitat de Lleida.

PEDROLO, Manuel de (2020). Torno on vaig néixer. Poesia traduïda. Edició d’Alba Pijuan. Lleida: Pagès.

PIJUAN, Alba (2002). Manuel de Pedrolo, traductor. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

PIJUAN, Alba (2005). «Manuel de Pedrolo. Not just a prolific translator». A: Albert BRANCHADELL; Lovell Margaret WEST (ed.). Less translated languages. Amsterdam: John Benjamins, p. 339-351.

PIJUAN, Alba (2019). «Manuel de Pedrolo, traductor de teatre». A: Anna M. MORENO; Francesco ARDOLINO; Jordi MALÉ. Manuel de Pedrolo, una mirada oberta. Lleida: Pagès, p. 235-253.

PINTER, Harold (1994). L’habitació. El muntaplats. Trad. de Manuel de Pedrolo. Barcelona: Edicions 62.

RODA, Frederic (1966). «Bonaventura Vallespinosa, traductor». Destino, 1530, (3 desembre), p. 90.

SARTRE, Jean-Paul (1947). Théâtre. París: Gallimard.

SARTRE, Jean-Paul (1948). Teatro. Trad. d’Aurora Bernárdez. Buenos Aires: Losada.

SARTRE, Jean-Paul (1950). «Fragment de “Les Jeux Sont Faits” de Jean-Paul Sartre». Occident, 40, (gener), p. 20-27.

SARTRE, Jean-Paul (1964). Les mans brutes. Trad. de Bonaventura Vallespinosa, mecanoscrit. Fons personal Bonaventura Vallespinosa. Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, registre 95.

SARTRE, Jean-Paul (1967). La puta respectuosa. Trad. de Bonaventura Vallespinosa, mecanoscrit. Fons personal Bonaventura Vallespinosa. Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, registre 93.

SARTRE, Jean-Paul (1968). Teatre. Trad. de Manuel de Pedrolo. Barcelona: Aymà.

SARTRE, Jean-Paul (1985). Kean. Trad. de Carme Serrallonga. Barcelona: Edhasa.

SARTRE, Jean-Paul (2005). Théatre complet. París: Gallimard.

VALL, Francesc Xavier (1990). La literatura catalana de postguerra i l’existencialisme (1945-1968). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

WESKER, Arnold (1986). Sopa de pollastre amb ordi. Trad. de Manuel de Pedrolo. Barcelona: Institut del Teatre. Diputació de Barcelona.