Educació i infància en risc. Acció i reflexió en l’àmbit social

En aquest article es presenten les diferents parts del llibre i els principals resultats d’una recerca crítica sobre la intervenció dels professionals en l’àmbit de les famílies i la infància en risc, però no s’atura aquí. El treball d’investigació també fa aportacions a l’activitat professional, la formació i la recerca en aquest camp. Del diàleg enriquidor entre l’acció i la recerca sorgeix la proposta de fer més complexa la nostra mirada; en comptes de fraccionar, reduir i simplificar problemes complexos per fer justícia a la realitat, cal afegir a la pràctica una bona dosi de reflexivitat.

L’anàlisi dels materials de camp mostra la urgència de recuperar –i situar en el centre de la reflexió– la qüestió del sentit, allò que és essencial a la humanitat. La ideologia del risc ha impregnat d’argots tècnics i de mesures de previsió i control l’atenció a la infància.

Veurem com en virtut del risc hi ha una dimissió de l’acció educativa i es tendeix cada vegada més a voler resoldre els problemes de la infància per la via judicial.  L’educació no és prevenció sinó projecte i de la mirada positiva envers l’altre, en depèn l’èxit o el fracàs de l’acció educativa, que situa el compromís ètic i la humanitat de l’educador al bell mig de la professió.