Anàlisi de les causes del malbaratament alimentari. Estudi de l'àrea metropolitana de Barcelona

Tot i tenir a l'abast més nutrients i calories que mai, el sistema alimentari
mostra notables mancances a l'hora de repartir i utilitzar l'aliment que gestiona.
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i
l'Agricultura (FAO), un terç dels aliments produïts a escala mundial no arriben
a ser consumits. Aquest fenomen es coneix com malbaratament alimentari.
La preocupació pel malbaratament alimentari està cada cop més
estesa a totes les esferes de la societat. Així ho palesa la multitud i diversitat
d'iniciatives per a prevenir i/o reduir el malbaratament alimentari en marxa
avui dia. Un altre fet palès en examinar aquestes iniciatives és la manca de
consens a l'hora d'entendre què és el malbaratament alimentari. Aquesta
coexistència de diferents marcs conceptuals va íntimament lligada a l'existència
d'una varietat d'estudis de quantificació no comparables entre ells.
Malgrat tot, els resultats apunten al fet que ens trobem davant d'un repte
urgent i de gran magnitud. Per tal de fer front a aquest repte de la manera
més eficaç i justa possible, cal entendre bé les diferents visions de malbaratament
alimentari que coexisteixen.En aquest article, primer revisem la literatura existent sobre les diferents
maneres d'entendre i, per tant, de quantificar el malbaratament alimentari.
Tot seguit, ens centrem en l'àrea metropolitana de Barcelona, i analitzem les
causes del malbaratament alimentari al llarg de tota la cadena, les identifiquem
mitjançant un procés participatiu amb actors clau i finalment les comparem
amb altres estudis a escala internacional. L'article pretén alimentar el
debat sobre els reptes que el malbaratament alimentari planteja, tant a escala
local com internacional, i aprofundir en l'arrel del problema a fi de contribuir
a la reducció de la meitat del malbaratament, tal com planteja el dotzè
objectiu de desenvolupament sostenible de l'Organització de les Nacions
Unides (ONU).