Le Programme de creation varietale et de porte-greffes de l'amandier a l'I.N R.A.

Contràriament a altres espècies fruiteres, els programes de millora de l'ametller cerquen una varietat que pugui satisfer les necessitats industrials, i no pas assolir una maduració esglaonada. Entre els anys 1950 i 1970 l'INRA introduí i estudià més de 600 varietats d'ametller, i des del 1960 foren establerts uns criteris de selecció: florida tardana per
tal d'escapar-se de les gelades; entrada ràpida en producció; producció regular i abundosa; fàcil de formar i de poda senzilla; closca ni massa dura ni massa tendra; resistència a les malalties, i altres, als quals el 1970 hom afegí els criteris d'autofertilitat i de maduració
precoç.

Han estat efectuades hibridacions per tal de crear varietats noves interessants i els encreuaments es fan sobre totes les espècies, col·locant sobre el pistil de la flor de la varietat escollida el pol&middo;len preparat de l'altra varietat. Les observacions comencen el tercer any de la plantació de la llavor, i al quart any hom suprimeix totes les que no presenten
interès, i en queden tan sols un 5-6 % de les originals.

Dels caràcters morfològics i fisiològics de l'ametller, l'amargor de l'ametlla i la closca tendra són recessius, mentre que la dolçor i la closa dura són dominants. Cal esmentar el caràcter de floració molt tardana amb «Tardy Nonpareil», mutant natural de «Nonpareil», car, dels híbrids obtinguts, la meitat són de floració tan tardana com el mutant, però la resta floreix a la mateixa època que els híbrids de «Nonpareil». La floració tardana va lligada a un altre caràcter, que és la producció lenta i feble. Per a trencar aquest lligam ha calgut de fer encreuaments «germà-germana» per tal que a la segona generació la recombinació de caràcters doni, ensems, els dos que hom desitja.

L'autofertilitat, excepcional en l'ametller, ha estat trobada en varietats de la regió de Pulla (Itàlia) i els híbrids obtinguts són objecte d'estudi que encara continua; hom pot predir ja que les properes varietats d'ametller seran molt probablement autocompatibles.

Pel que fa als portaempelts, els més emprats ara són: l'ametller i el presseguer de llavor i els híbrids presseguer-ametller, que són bons i es desenvolupen ràpidament. L'ametller de llavor com a portaempelt és objecte de la recerca espanyola. Hom estudia encara altres portaempelts, corn ara els de mirabolà, albercoquer, etc.