Una víctima de l'incendi i destrucció de la vila de Rodes del Conflent
Article Sidebar
Main Article Content
En primer lloc, enregistrem, una acta notarial calendada el 13 de març de 1670, autoritzada per Miquel Fontcuberta, notari de Barcelona, la qual ofereix fefaent de com, amb anterioritat, el dijous dia 6 d'aquells mateixos mes i any, en presència dels testimonis instrumentals Rafel Guillamí, fuster i Bartomeu Bordoll, professor en lleis, residents a la dita ciutat comtal, el Pare Lector en Filosofia Fra Eliseu Armet, religiós sacerdot del convent i monestir barceloní de Santa Maria del Carme, es constituí, personalment, en la escrivania pública de l'esmentat fedatari, de la plaça de Sant Jaume, el qual, mitjançant jurament, expressat en paraula de sacerdot in verbo sacerdotis, extra judicialment prestat, a instància del Pare Fra Josep Puig de Bertran, també religiós sacerdot de l'esmentat monestir i convent, requerí a l'esmentat depositan de la fe pública, per tal d'atorgar verdader i fidel testimoni de la següent declaració, al·lusiva a una escriptura de relacióo fe, firmada pel Pare Fra Miquel Vinyes, definidor de l'orde de Sant Francesc, comissari i visitador general de la Província de Sardenya, en la qual consta, que aleshores, en aquell acte, fou mostrada al notari Miquel Fontcuberta, la declaració escrita que a la lletra diu així:
Certifico que hallándome guardián del Conbento de la hermita de la villa de Illa, en el Rosellón, como los franceses, en el año 1652, destruyeron y quemaron toda la villa de Rodes, en el Confíente.Y cómo el Padre Fray Joseph Puche de Bertran, religioso del Orden de Nuestra Senyora del Carmen, natural de dicha villa de Rodes, que se habia retirado allí, huyendo de las armas enemigas, donde asistió todo el sitio, y, después salió rendido en Companyia del Capitán Don Luys de Barajas, y con grande riesgo de su vida ,se escapó, huyendo del enemigo, siguiéndole y gritándo: randate, randate traite, y tirándole, que fue milagro del Cielo no matarlo, con que llegó dicho Padre Puchede Bertrán, en el Combento, que era lástima, desnudo y sin hábitos, que fue necesario darle de los nuestros.Y además, de todo esto, lo tuve escondido en dicho Conbento, más de quatro meses, por librarle la vida.Y finalmente, perdió en dicha villa de Rodes toda su hazienda en servicio de su Magestad.Y por ser verdad lo firmo.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Josep Maria Madurell i Marimon, Miscel·lània de Notes Històriques d'Olot i de la seva comarca , Quaderns de les Assemblees d'Estudis: Núm. 2 (1973): II Assemblea d'Estudis del seu Comtat