Caracterització i funcionalitat de les safates-brasers de terra crua al bronze final i la primera edat del ferro entre les terres del Sénia i el Millars (Tarragona–Castelló)

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Raül Mateu Pitarch
Investigador independent
https://orcid.org/0000-0003-1937-200X
Marta Mateu
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
https://orcid.org/0000-0002-2978-7201

Aquest article vol donar a conèixer un tipus singular d'objectes de terra crua, definits com a safates-brasers. La peculiaritat d’aquests elements radica tant en el material amb què estan realitzats, en la seva particular forma (objectes oberts, de forma ovalada, amb les parets baixes i amb uns orificis situats en parells a la part inferior de les mateixes), així com en l’àmbit cronològic i geogràfic tan acotat en el que es troben (sud de Tarragona i Castelló, entre el bronze final i la primera edat del ferro). Mitjançant un estudi macrovisual i comparatiu es caracteritzen aquests elements i s’intenta establir la possible funció. Pel context arqueològic s’ha pogut deduir que es tracten d’elements relacionats amb activitats de tipus domèstic, possiblement associades amb el foc.

Paraules clau
PROTOHISTÓRIA, FANG, ESPAI DOMÈSTIC, OBJECTES, TIPOLOGIA, TERRES DE L'EBRE, CASTELLÓ

Article Details

Com citar
Mateu Pitarch, Raül, and Marta Mateu. 2026. “Caracterització I Funcionalitat De Les Safates-Brasers De Terra Crua Al Bronze Final I La Primera Edat Del Ferro Entre Les Terres Del Sénia I El Millars (Tarragona–Castelló)”. Pyrenae 57 (1):41-66. https://doi.org/10.1344/Pyrenae2026.vol57num1.2.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Raül Mateu Pitarch, Marta Mateu, 2026


Drets d'autor

© Edició, Universitat de Barcelona.

© Textos, Els/les autors/es.

L’autor o autora conserva tots els drets d’autoria i cedeix a la revista el dret de la primera publicació. L’autor o autora autoritza la difusió de la seva obra en les bases de dades acadèmiques en què la revista està indexada o pot estar-ho en un futur, fins i tot si són de naturalesa comercial. L’autor o autora pot dipositar una còpia de la seva obra en repositoris, segons el que estableix la política d’autoarxiu.

Llicència Creative Commons: 
 
Consulteu la política editorial completa a la web de la revista: https://pyrenae.com/home/index.php?lang=ca&Itemid=205
Referències

AGUILELLA, G., 2016, Primeros datos sobre el asentamiento del Hierro Antiguo de Santa Llúcia (Alcalà de Xivert, Castellón). Sector 1, fase 2, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 34, 105-118.

AGUILELLA, G., FALOMIR, F., PÉREZ, G., LAGUNA, C., GARCÍA, D. A. i ARQUER, N., 2016, Tossal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castellón). Un asentamiento en la transición del Bronce Final al Hierro Antiguo. Primeros resultados de las campañas 2012-2014, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 34, 5-41.

ALBA, M. i GUTIÉRREZ, S., 2008, Las producciones de transición al Mundo Islámico: el problema de la cerámica paleoandalusí (siglos viii y ix), a D. BERNAL i A. RIBERA (coords.), Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión, XXVI Congreso Internacional de la Asociación Rei Cretariae Romanae Fautores, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, Cadis, 585-616.

BARRACHINA, A., BURDEUS, M. i VIZCAÍNO, D., 2020, Noves dades per a la protohistòria castellonenca: el poblat de Monte Calvario de Montán, a M. PONCE, F. E. TENDERO, Y. ALAMAR i Ll. ALPONT (coords.), Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana: 2016-2017-2018, Direcció General de Cultura i Patrimoni, Generalitat Valenciana, València, 71-80.

BELARTE, M. C., 2000, Sobre el uso del barro en la protohistoria del Bajo Aragón: estudio de materiales conservados en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, Kalathos 18-19, 65-93.

BELARTE, M. C., 2003, Meubles et objets usuels façonnée en terre, sur des sites protohistoriques du Bas-Aragon et de Catalogne méridionale (VIe s av. J.-C.), a C.-A. DE CHAZELLES i A. KLEIN (dirs.) Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Volume 1 : Terre modelée, découpée ou coffrée. Matériaux et modes de mise en œuvre. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue, Actes de la table-ronde de Montpellier (17-18 novembre 2001), Montpeller, 77-94.

BELTRÁN MARTÍNEZ, A., 1980, El Cabezo de Monleón, a Atlas de Prehistoria y Arqueología Aragonesa, vol. 1, Institución Fernando el Católico, Saragossa, 53-54.

CAVILLA, F., 2001-2002, Anafes musulmanes de doble cámara de Santi-Petri (San Fernando, Cádiz), Estudios sobre patrimonio, cultura y ciencias medievales 3-4, 37-68.

CHAUSSERIE-LAPRÉE, J. i NIN, N., 1990, Le village protohistorique du quartier de l’Ille à Martigues (B.-du-Rh.). Les espaces domestiques de la phase primitive (début du Ve s. - debut du IIe s. av. J.-C). I - Les aménagements domestiques, Documents d’Archéologie Méridionale 13, 35-136. https://doi.org/10.3406/dam.1990.1009

CLAUSELL, G., 1994, Nuevos hallazgos fenicios en la provincia de Castellón, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 16, 93-106.

CLAUSELL, G., 1995, La incidencia fenicia en el asentamiento del Torrelló del Boverot d’Almassora (Castelló), a M. BARTHÉLEMY i M. A. AUBET (coords.), Actas del IV Congreso de Estudios Fenicios y Púnicos, vol. IV, Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones, Cadis, 1771-1780.

CLAUSELL, G., 1998, El comercio marítimo fenicio en la desembocadura del río Mijares (Castellón), Actas III Jornadas de Arqueología Subacuática. Reunión Internacional sobre Puertos Antiguos y Comercio Marítimo, Universitat de València, Departament de Prehistòria i Arqueologia, València, 239-247.

GARCÍA, E. i LARA, C., 1999, La construcció en terra, a P. GONZÁLEZ (ed.), Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 193-204.

GARCÍA, E. i LARA, C., 2007, L’aprofitament de l’argila a l’entorn de Can Roqueta, a X. CARLÚS (ed.), Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 aC, Museu d’Història de Sabadell, Sabadell, 102-106.

GARCIA I RUBERT, D., 2005, El Poblament del primer ferro a les terres del riu Sénia : els assentaments de La Moleta del Remei, Sant Jaume, La Ferradura i La Cogula durant els segles vii i vi ane, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.

GÓMEZ-PACCARD, M., RIVERO-MONTERO, M., CHAUVIN, A., GARCIA i RUBERT, D. i PALENCIA-ORTAS, A., 2019, Revisiting the chronology of the Early Iron Age in the north-eastern Iberian Peninsula, Archaeological and Anthropological Sciences 11 (9), 4755-4767. https://doi.org/10.1007/s12520-019-00812-9

GÓMEZ, M., 2006, Estudio de los fragmentos de barro cocido en el yacimiento de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante), a J. A. SOLER (ed.), La ocupación Prehistórica de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante), MARQ, Museo Arqueológico Provincial de Alicante, Alacant, 271-280.

GÓMEZ, M., 2011, El barro cocido, a G. PÉREZ, J. BERNABEU, Y. CARRIÓN, O. GARCÍA, L. MOLINA i M. GÓMEZ (eds.), La Vital (Gandia, Valencia). Vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio a.C., Serie de Trabajos Varios 113, Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de Valencia, València, 229-234.

GUSI, F. i BARRACHINA, A., 2006, L’evolució dels grups culturals del bronze final i del ferro antic al País Valencià. Estat de la qüestió i problemàtica, Actes del XIII Congrés Internacional de Puigcerdà “Món Ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs (Puigcerdà, 2003)”, Puigcerdà, 95-116.

JORNET, R., 2017, El Jaciment de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta, Monografies 15, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.

JOVER, F. J., LORRIO, A. J. i DÍAZ, M. Á., 2016, El Bronce Final en el levante de la península Ibérica: Bases arqueológicas y periodización, Complutum 27 (1), 81-108. https://doi.org/10.5209/CMPL.53218

LORRIO, A. J., PASTOR, M., del PINO, M. i MARTÍNEZ, I., 2022, Los discos-tapadera cerámicos de Peña Negra (Crevillent, Alicante) y su problemática en la península ibérica durante el Hierro Antiguo, SPAL. Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla 31 (1), 140-170. https://doi.org/10.12795/spal.2022.i31.06

MARCOS, G. J., 1989, Acerca de un curioso vaso del castro del Zarranzano, a Actas 2º Symposium de Arqueología Soriana. Homenaje a D. Teógenes.

Ortega y Frías 19-21 de Octubre de 1989, (Volumen 1), Colección Temas Sorianos 20, Publicaciones de la Diputación Provincial de Soria, Sòria, 333-342.

MASCORT, M. T., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J., 1991, El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional, Publicacions de la Diputació de Tarragona, Tarragona.

MATEU, M., 2016, Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià), Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.

MATEU, M. i DANEELS, A., 2020, La micromorfología aplicada al estudio del patrimonio construido en tierra, Gremium. Revista de restauración arquitectónica 7 (Número Especial 2), 10-23. https://doi.org/10.56039/rgne2a03

MATEU, M., SAORÍN, C., FONT, L., SERRANO, A., ARNÓ, M., RODÉS, M., ROCA, M., CARBONELL PASTOR, S., FREIXAS. T., BOTERO. J.A., ÀLVAREZ, L., TORTRAS, M. i GARCIA I RUBERT, D., 2025, Una possible interpretació alternativa de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume d’Alcanar (Montsià), a Actes II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (Tortosa, 11-13 novembre 2022), 258-267.

MATEU, R., en premsa, La cotidianeidad hecha con tierra. Los elementos muebles de tierra cruda en el Puig de la Misericòrdia, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló.

MIRET, J., 1992, Bòbila Madurell 1987-88. Estudi dels tovots i les argiles endurides pel foc, Arraona 11, 67-72.

NIN, N., 2003, Vases et objets en terre crue dans le Midi durant l’Âge du fer, a C.-A. DE CHAZELLES i A. KLEIN (dirs.), Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Volume 1 : Terre modelée, découpée ou coffrée. Matériaux et modes de mise en œuvre. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue, Actes de la table-ronde de Montpellier (17-18 novembre 2001), Montpeller, 95-146.

OLIVER, A., 1992, Aproximación al poblamiento del Hierro antiguo en Castellón, a Estudios de arqueología ibérica y romana: homenaje a Enrique Pla Ballester, Serie de Trabajos Varios 89, Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de Valencia, València, 29-38.

OLIVER, A., FALOMIR, F., AGUILELLA, G., CARRIÓN, Y., FORNER, E., MEDINA, P., MATEU, R. i PÉREZ, G., 2021, El Puig de la Misericòrdia y los inicios de la arquitectura de prestigio en el llano litoral de Vinaròs. Un ámbito especializado en el edificio fortificado del Hierro Antiguo, Diputació de Castelló, Castelló.

PADILLA, C., MAICAS, R. i CABRERA, P., 2002, Diccionario de materiales cerámicos, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid.

PASTOR, M., 2017, La construcción con tierra en Arqueología: Teoría, método, técnicas y aplicación, Servicio de publicaciones, Universitat d’Alacant, Alacant.

PASTOR, M., 2021, Procesos constructivos y edificación con tierra durante la Prehistoria reciente en las tierras meridionales valencianas, Serie de Trabajos Varios 126, Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de Valencia, València.

PASTOR, M., 2022, Studying daub: Orientations for the Macroscopic Analysis of Earth Building Fragments in Archaeology, Advances in Archeological Practice, 10 (4), 440-451. https://doi.org/10.1017/aap.2022.22

RAFEL, N. i ARMADA, X.-L., 2009, Transformación del hábitat y cambio social en la Cataluña meridional (siglos X a VI ane), Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense V, 31, 49-72.

SANMARTÍ, J., BELARTE, M. C., SANTACANA, J., ASENSIO, D. i NOGUERA, J., 2000, L’assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre), ArqueoMediterrània 5, Universitat de Barcelona, Barcelona.

SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J., 1992, El poblat ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès). Campanyes 1983-1988, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 11, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.

SARDÀ, S., GARCIA i RUBERT, D. i MORENO, I., 2016, Feasting, Phoenician Trade and Dynamics of Social Change in Northeastern Iberia: Rituals of Commensality in the Early Iron Age Settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalonia), Journal of Mediterranean Archaeology 29(1), 37-60. https://doi.org/10.1558/jmea.v29i1.31012

VERDIN, F., BRIEN-POITEVIN F., CHABAL, L., MARINVAL, Ph. i LIPPMANN-PROVANSAL, M., 1996, Coudounèu (Lançon-de-Provence, Bouches-du-Rhône): une ferme-grenier et son terroir au Ve s. av. J.-C., Documents d’Archéologie Méridionale 19-20, 165-198. https://doi.org/10.3406/dam.1996.1170

WAGNER, J. i MATOS, M. J., 2008, Ceràmica Rifenya, fang femení (Catàleg d’exposició), Asociación de Amigos del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias «González Martí», València.