Estudi paisatgístic del Berguedà i el Solsonès
Article Sidebar
Main Article Content
Jordi Bellmunt
Alfredo Fernández de la Reguera March
El paisatge se'ns presenta com una percepció general, àmplia, mental i, per tant, inacabable, que no té fronteres. En apropar-nos, la nostra visió concreta les coses i ens adonem que el paisatge és també construït per peces, que les relacions entre elles són múltiples i complexes, i que aquestes peces no són sinó combinacions dels processos naturals amb les activitats humanes.
La superposició en capes temàtiques ens serveix com a eina per evidenciar la seva relació profunda, de manera que el paisatge esdevé una lectura acurada de tots aquests atributs, seriats com si fossin retícules d'informació, superposats a manera d'estrats.
Corografia és un terme d'arrel grega que etimològicament significa la "descripció d'un país o regió", més ajustadament, la seva descripció gràfica. Expressar sobre plànols aquesta descripció, amb el paisatge com a material d'anàlisis, fonamenta part d'aquest treball.
Observem també que el territori conté una història i un llenguatge, que li dóna el caràcter d'element cultural. Cada període en el qual aquesta cultura es divideix genera arquetips, simbologies i percepcions que interpreten el paisatge de maneres diferents. Per això, afegim a la lectura més física del medi aquells aspectes que provenen dels principals coneixedors del territori, és a dir, dels ciutadans i usuaris dels paisatges específics.
La superposició en capes temàtiques ens serveix com a eina per evidenciar la seva relació profunda, de manera que el paisatge esdevé una lectura acurada de tots aquests atributs, seriats com si fossin retícules d'informació, superposats a manera d'estrats.
Corografia és un terme d'arrel grega que etimològicament significa la "descripció d'un país o regió", més ajustadament, la seva descripció gràfica. Expressar sobre plànols aquesta descripció, amb el paisatge com a material d'anàlisis, fonamenta part d'aquest treball.
Observem també que el territori conté una història i un llenguatge, que li dóna el caràcter d'element cultural. Cada període en el qual aquesta cultura es divideix genera arquetips, simbologies i percepcions que interpreten el paisatge de maneres diferents. Per això, afegim a la lectura més física del medi aquells aspectes que provenen dels principals coneixedors del territori, és a dir, dels ciutadans i usuaris dels paisatges específics.
Article Details
Com citar
Bellmunt, Jordi; Fernández de la Reguera March, Alfredo. «Estudi paisatgístic del Berguedà i el Solsonès». Perspectives territorials, 2003, núm. 5, p. 15-28, http://raco.cat/index.php/PerspectTerrit/article/view/90981.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Jordi Bellmunt, Estudi de les condicions paisatgístiques de les comarques Gironines , Perspectives territorials: 2004: Núm.: 6 Estiu