Sistema d'espais naturals de la Val d'Aran
Article Sidebar
Main Article Content
La Val d'Aran és una comarca de muntanya de clima atlàntic, de 62.047 hectàrees de superficie, situada al sector axial de la serralada pirinenca, amb una orografia molt abrupta, on dominen les comunitats atlàntiques, com per exemple la roureda de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris), la fageda amb joliu (Scillo-Fagetum) i la torbera de bruc d'aiguamoll (Sphagno-Ericetum tetralicis) i amb espècies de flora i fauna d'elevat interès ecològic. El 47% de la superficie de la comarca està protegida per diferents figueres legals (PEIN, Zona Perifèrica de Protecció del Parc Nacional. Xarxa Natura 2000), que cobreixen principalment els ambients culminals (estatge alpí) i alguns vessants situats als estatges subalpí i montà.
La proposta que es presenta identifica aquells espais amb alt valor ecològic que encara no tenien protecció legal (espais d'interès regional, el 33% de la superficie, i espais d'interès comarcal, el 10%), i identifica i proposa els connectors ecològics i paisatgístics suficients per garantir els fluxos entre aquests espais. La proposta de xarxa s'estructura a partir dels nodes -recollits majoritàriament dins les categories d'espais d'interès nacional i espais d'interès regional- i dels connectors ecológics i paisatgístics-integrats majoritàriament a la categoria d'espais d'interès comarcal-que són de tres tipus diferents:
- Connectors d'ambients alpíns: ocupen les parts culminants de les muntanyes. Aquestes connexions són possibles a partir dels espais del PEIN, si bé aquesta proposta complementa la connexió alpina, especialment a l'àrea de la Bonaigua.
-Connectors d'ambients montans i subalpins: connecten els vessants obacs i solells i les valls laterals a una banda i altra de la vall de la Garona, assegurant la connectivitat en el sentit transversal a l'eix definit per aquest riu.
- Connectors fluvials: permeten la connectivitat longitudinal pel fons de la vall principal de la Garona, que a més coincideix amb l'àrea de major concentració d'activitats antròpiques de la comarca.
La proposta que es presenta identifica aquells espais amb alt valor ecològic que encara no tenien protecció legal (espais d'interès regional, el 33% de la superficie, i espais d'interès comarcal, el 10%), i identifica i proposa els connectors ecològics i paisatgístics suficients per garantir els fluxos entre aquests espais. La proposta de xarxa s'estructura a partir dels nodes -recollits majoritàriament dins les categories d'espais d'interès nacional i espais d'interès regional- i dels connectors ecológics i paisatgístics-integrats majoritàriament a la categoria d'espais d'interès comarcal-que són de tres tipus diferents:
- Connectors d'ambients alpíns: ocupen les parts culminants de les muntanyes. Aquestes connexions són possibles a partir dels espais del PEIN, si bé aquesta proposta complementa la connexió alpina, especialment a l'àrea de la Bonaigua.
-Connectors d'ambients montans i subalpins: connecten els vessants obacs i solells i les valls laterals a una banda i altra de la vall de la Garona, assegurant la connectivitat en el sentit transversal a l'eix definit per aquest riu.
- Connectors fluvials: permeten la connectivitat longitudinal pel fons de la vall principal de la Garona, que a més coincideix amb l'àrea de major concentració d'activitats antròpiques de la comarca.
Article Details
Com citar
Estrada, Joan et al. «Sistema d’espais naturals de la Val d’Aran». Perspectives territorials, 2003, núm. 5, p. 3-13, https://raco.cat/index.php/PerspectTerrit/article/view/90980.