Apunts etnogràfics de la comunitat de Ratón, Comarca Ngäbe-Buglé, Panamà

Main Article Content

Anna Peñuelas

La comunitat de Ratón, situada a la Comarca Ngäbe-Buglé, a Panamà, es distingeix per la seva ubicació geogràfica, però sobretot per les persones que hi viuen i les seves formes de vida. Van ser ells qui em van acollir durant el meu treball de camp etnogràfic a la regió i qui em van parlar del seu passat i present. A partir de la meva experiència com a antropòloga a la comunitat, presento uns breus apunts etnogràfics sobre els habitants de Ratón, les seves condicions de vida i les seves iniciatives. L’objectiu és exposar les particularitats de la comunitat i els seus habitants, i contribuir als escassos estudis etnogràfics realitzats amb el poble ngäbe a la regió.

Paraules clau
Ngäbe, Ratón, Comarca Ngäbe-Buglé, Panamà, Etnografia

Article Details

Com citar
Peñuelas, Anna. «Apunts etnogràfics de la comunitat de Ratón, Comarca Ngäbe-Buglé, Panamà». Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 2025, vol.VOL 30, núm. 1, p. 183-99, doi:10.5565/rev/periferia.1019.
Referències

Gjording, C. (1991). Conditions not of their Choosing: The Guaymi Indians and Mining Multinationals in Panama. Washington and London: Smithsonian Institution Press.

INEC Panamá (2000). X Censo de Población y VI de Vivienda 2000.

INEC Panamá (2022). Servicios de Salud. Año 2022. Cuadro 1. Instalaciones de salud en la República, según provincia, comarca indígena y distrito. Años 2017-20 y 2022.

INEC Panamá (2023). XII Censo Nacional de Población y VIII de Vivienda 2023.

Le Carrer, C. (2010). Le mouvement du monde. Croissance, fécondité et régénération sociale chez les Ngobe de Costa Rica et de Panama. [Tesis doctoral]. École des Hautes en Sciences Sociales.

Michon, A. (2012). Conservation of Natural Resources within Mature Tropical Forests: How an Indigenous Community Uses and Manages Wild Plants in the Comarca Ngobe-Bugle, Panama. [Tesis de Maestría]. Carleton University.

MINSA Panamá (2017). Indicadores Básicos de País. Panamá, Años: 2017. Ministerio de Salud-Dirección Nacional de Planificación.

Peñuelas, Anna. 2024. Nigi ganane a Costa Rica. Dinámicas de movilidad e inmovilidad entre losngäbe de Panamá. [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona (UB).

Rodríguez, E. (2021). Mujeres indígenas migrantes: Encrucijadas de género y etnicidad en la migración indígena contemporánea en Panamá. Quito: Ediciones Abya Yala.

Subinas, J. (2018). Interculturalidad en salud y desigualdad: el caso de las entidades de médicos tradicionales en la comarca Ngäbe Buglé. [Tesis doctoral]. Universidad Complutense de Madrid (UCM).

Vergés, C. y Farinoni, N. (1998). Mujer ngöbe: Salud y enfermedad. Panamá: Imup, OPS, Universidad de Panamá.

Young, P. D. (2022). NGAWBE: Tradición y cambio entre los guaymí del occidente de Panamá. (M. Machuca-Gálvez, Trad.). Albuquerque, NM: Gato Gordo Press (Obra original publicada en 1971).