Mare meva, com canta! Cultura popular, silvestrisme i estigma a la perifèria de Barcelona

Main Article Content

José A. Mansilla López

Fins ara, la majoria de les aproximacions realitzades des de les ciències socials al silvestrisme, considerat com una pràctica caracteritzada per la captura i la cura en captivitat d’ocells camperols, especialment de la família dels fringíl·lids, s’han centrat en la seva relació amb representacions simbòliques de la masculinitat i proves de virilitat. Tanmateix, si fem una anàlisi des de l’antropologia urbana i, concretament, sobre la relació d’aquest tipus de processos amb l’estigmatització de determinats col·lectius socials i la seva vinculació amb la perifèria de grans ciutats, com és el cas de Barcelona, seria possible trobar altres elements també dignes d’interès.
D’aquesta manera, el silvestrisme es presenta en barris de Barcelona com el Poblenou i el Besòs i el Maresme, però també a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i municipis com Santa Coloma de Gramenet, com a elements patrimonials, referents simbòlics de la pròpia comunitat local, que xoquen —d’aquí l’estigmatització— amb les característiques de les societats urbanes contemporànies on certa encreuament ambiental, perspectives moralistes i higièniques impregnades d’un determinat caràcter de classe, es troben cada vegada més presents.

Paraules clau
Silvestrisme, Cultura popular, Estigmatització, Barcelona

Article Details

Com citar
Mansilla López, José A. «Mare meva, com canta! Cultura popular, silvestrisme i estigma a la perifèria de Barcelona». Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 2025, vol.VOL 30, núm. 1, p. 56-77, doi:10.5565/rev/periferia.1018.
Referències

Agents Rurals (2022). Desmantellat un punt caça furtiva d'ocells fringíl·lids a la comarca del Maresme. Govern.cat. Extraído de https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/418187/desmantellat-punt-caca-furtiva-docells-fringillids-comarca-del-maresme.

Aricó, B. (2016). La pacificación de la periferia. Conflictividad social y regeneración urbana enel Barrio de La Mina, Sant Adrià delBesòs, Barcelona. Tesis, Universitat de Barcelona.

Aymerich, J. i altres (1991). Els ocells d’Osona. Barcelona: Lynx Edicions.

Belil, M. (1990). Industrialiación y espacio urbano. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 17, 121-131.

Castree, Noel (2014). The Anthropocene and the Environmental Humanities: Extending the Conversation. Environmental Humanities 5, 233-260.

Ceballos, G., Ehrlich, P. R., Barnosky, A. D., García, A., Pringle, R. M. y Palmer, T. M. (2015). Accelerated Modern Human Induced Species Losses: Entering the Sixth Mass Extinction. Science Advances 1 (5).https://doi.org/10.1126/sciadv.1400253.

Clark, Nigel (2014). Geo-politics and the Disaster of the Anthropocene. The Sociological Review, 62 (S1). https://doi.org/10.1111/1467-954X.12122.

Contijoch, M. y Fabré, H. (2017). La ciutat de les fogueres. Elsfocs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona. Barcelona: Pol·len Editorial.

Corbetta, Piergiorgio (2003). Social Research: Theory, Methods and Techniques. London(UK), California (US): SAGE.

Creswell, John W (2003). Research design: qualitative, quantitative, and mixed method approaches. California (US), London (UK): Sage Publications.

Cruzada, S. y Marvin, G. (2020). El estudio de las relaciones “humano-animales” en la actual cruzada ambiental. Revista Andaluza de Antropología, n. 18. https://doi.org/10.1279/RAA.2020.18.02.

De Mattos Mota, F. (2019). Curió Valente: representações de gênero em competições de pássaros canoros. Cadernos pagu, 30. https://doi.org/10.1590/S0104-83332008000100013.

Delgado, M. (2007). La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del Modelo Barcelona. Madrid: Editorial La Catarata.

Delgado, M., Castañeda, A., Sierra, M., Anuita, S. Fernandiño, F. (2023). Gegants de barri. Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona. Barcelona: Manifest Editorial.

Descola, P. (2009). Human Nature. Social Anthropology/Anthropologia Sociale, 17, 2, 145-157.

Douglas, M. (2007). Pureza y Peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación. Buenos Aires: Nueva Visión Argentina.

Durkheim, E. y Mauss, M. (1971). De ciertas formas primitivas de clasificación. Contribución al estudio de las representaciones colectivas. En Marcel Mauss, Obras II, Institución y culto. Barcelona: Editorial Seix Barral.

Enciclopedia.cat (2025). Societat Ocellaire La Primitiva de Sant Martí. Enciclopedia.cat. Extraído dehttps://www.enciclopedia.cat/esportpedia/societat-ocellaire-la-primitiva-de-sant-marti.

Geertz, C. (1973). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.

Gramsci, A. (2011). ¿Qué es la cultura popular?Valencia: Universitat de València.

Gramsci, A. (2017). Escritos (Antología). Madrid: Alianza Editorial.

Hammersley, Martyn & Paul Atkinson (2007). Ethnography: principles in practice. London, New York: Routledge.

Harvey, D. (1989). From Managerialism to Entrepreneurialism: The Transformation in Urban Governance in Late Capitalism. Geografiska Annaler: Series B, Human Geography Volume 71. DOI https://doi.org/10.1080/04353684.1989.11879583.

Juliano, D. (1986). Cultura popular. Cuadernos de Antropología, 6. Barcelona: Anthropos Editorial.

Lefebvre, H. 82013). La producción del espacio. Madrid: Capitan Swing.

Lorimer, Jamie (2015). Wildlife in the Anthropocene. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Maluquer de Motes Bernet, J. (2004). La industrialización de Catalunya. Una revisión bibliográfica. Comunicación en el “Convegno internazionale di studi: Storiografia d’industria e d’impresa in Italia e Spagna in età moderna e contemporánea". Società Italiana degli Storici dell’Economia (Padova-Vicenza, 17-18 octubre 2003).

Mansilla, J. (2015). El triunfo de las clases medias. Dialéctica entre cambio social y urbanismo en el Poblenou, Barcelona. Revista Experimental de Antropología, 15. https://doi.org/10.17561/rae.v0i15.2384.

Mansilla, J. (2018). Vecinos en peligro de extinción. Turismo urbano, movimientos sociales y exclusión socioespacial en Barcelona. Revista PASOS, 16(2). https://doi.org/10.25145/j.pasos.2018.16.020.

Mansilla, J. (2020). La pandemia de la desigualdad. Una antropología desde el confinamiento. Barcelona: Bellaterra Edicions.

Mansilla, J. (2023). Los años de la discordia. Del Modelo a la Marca Barcelona. Barcelona: Apostroph Editorial.

Mansilla, J. (2024). L'espai públic i el dret a la ciutat: Anàlisi de l'ordenança de convivència de Barcelona. Barcelona: Sindicatura de Greuges. Ajuntament de Barcelona.

Marcús, J., Mansilla, J., Boy, M., Yanes, S. y Aricó, G. (coords.) (2019). La ciudad mercancía: turistificación, renovación urbana y políticas de control del espacio público. Buenos Aires: TeseoPress.

Martín, S., Martínez, R., Delgado, M. y Roca, J. (2021). Que no ens toquin els bous. Les festes de bous a les Terres de l'Ebre, entre la identitat i el conflicte. Barcelona: Editorial Bellaterra.

Matas, J. (1992). Historia de Catalunya. Barcelona: Grupo Z.

Moore, J. (2020). El capitalismo en la trama de la vida. Ecología y acumulación de capital. Madrid: Traficantes de Sueños.

Prat, J. (1981). El folklore catalán. ¿Ideología o ciencia?.Comunicación II Congreso Antropología. Madrid.

Ramón-Muñoz, J. M. (2011). Industrialización, urbanización y bienestar biológico en Cataluña, 1840-1935: una aproximación antropométrica. Revista de Historia Industrial, 46, 41-70.

Rejón, R. (2016). Europa inicia un expediente sancionador a España por permitir la caza de decenas de miles de aves cantoras. eldiario.es. Extraído de https://www.eldiario.es/sociedad/europa-expediente-sancionador-espana-cantoras_1_3812145.html.

Rejón, R. (2019). Europa frena una sanción a España al paralizarse la caza anual de miles de aves cantoras. eldiario.es. Extraído de https://www.eldiario.es/sociedad/europa-paraliza-sancion-espana-pajaros_1_1424095.html.

Rejón, R. 2022. Caza furtiva y tráfico: la España adicta a los pájaros cantores. eldiario.es. Extraído dehttps://www.eldiario.es/sociedad/caza-furtiva-trafico-espana-adicta-pajaros-cantores_130_8839825.html.

Riechmann, J. (2005). Todos los animales somos hermano. Ensayos sobre el lugar de los animales en las sociedades industrializadas. Madrid: Libros de la Catarata.

Rojas, Tomás E., Govers-López, A. y Mansilla, J. (2024). Ordenando la ciudad: dispositivos territoriales e intervenciones comunitarias en L’Hospitalet de Llobregat. Revista Migraciones. DOI: https://doi.org/10.14422/mig.2024.020.

Sennet, R. (1994). Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental. Madrid: Ed. Alianza.

Singer, P. (1999). Liberación animal. Madrid: Trota.

Stolcke, V. (2011). Presentación Simposio Internacional '¿Naturaleza o cultura? Un debate necesario'. Quaderns, 27, 5-10.

Varese, S. (2011). El dilema antropocéntrico. Notas sobre la economía política de la naturaleza en la cuestión indígena. Quaderns, 27, 97-122.

Xamarro, J. B. (2009). Conocimiento de las catorce aves menores de aula. Su canto, cría y naturaleza: Tiempo y modo de recogerlos, de hacer las pajareras y el de alimentarlos en ellas: Enfermedades que padecen y remedios para su curación. Valladolid: Maxto Editorial.