Pregar i meditar a la Catalunya del Cinc-cents: Ignasi de Loiola i la devotio moderna montserratina

Aquesta comunicació reconstrueix, a la llum de les fonts escrites, l’ambient espiritual que el fundador dels jesuïtes, Ignasi de Loiola, va trobar en arribar a Montserrat el 1522, un període marcat encara per l’abadiat de García Jiménez de Cisneros (1493-1510). Al cenobi benedictí va entrar en contacte amb els autors devocionals montserratins, membres d’una escola espiritual amb l’oració mental com a metodologia, clarament inspirada en la devotio moderna nascuda als Països Baixos, de la qual Cisneros en fou seguidor. A la segona part del text, es proposa una relectura dels Exercicis Espirituals com un manual de perfeccionament personal amb influències dels títols que formaven part del repertori devocional dels monjos montserratins. Una visió que, al seu torn, ens proporciona un retall de com es pregava i meditava en un dels principals centres religiosos de la Catalunya del segle XVI.